El Cicle de reflexions entorn del voluntariat va començar el 2016 tractant el tema de la pobresa infantil i la mirada que té Càritas en relació a aquesta. Per explicar-ho es va comptar amb la participació de Marta Caramés, pedagoga i educadora social, responsable del Projecte PAIDOS de Càritas de prevenció de la pobresa infantil.
Per començar la xerrada, que portava per títol “De què parlem quan parlem de pobresa infantil?”, va exposar algunes dades recents sobre l’increment de la desigualtat en el món per contextualitzar en quin moment ens trobem. Entre les dades que va donar, i que no van deixar indiferents els més dels 70 assistents, hi havia aquestes: 62 persones tenen la mateixa riquesa que els 3.600 milions de persones més pobres del planeta; des de l’any 2000 la meitat més pobra de la població mundial només ha rebut l’1% de l’increment de la riquesa mundial; 3 dòlars és tot el que han crescut els ingressos mitjans anuals del 10% més pobre de la població mundial en 20 anys. Marta Caramés va fer servir aquestes dades per compartir una reflexió del dibuixant polac Jacek Wozniak que ofereix una mirada diferent envers la pobresa, en dir que: “El problema no és la pobresa, és la riquesa”.
Tenint com a punt de partida aquesta idea, Caramés va exposar quina és la mirada de Càritas: “Des de Càritas treballem des de l’acció de denúncia de la injustícia social i des de l’acompanyament i l’acollida, i aquesta mirada complexa en relació a la comprensió àmplia de la pobresa ens ajuda a desenvolupar projectes d’atenció integral i comunitària, ja que les conseqüències de la pobresa recauen en alguns, els més vulnerables, però la responsabilitat o l’origen de les situacions de pobresa tenen a veure amb l’acumulació de riquesa”. Els més vulnerables davant d’aquesta situació són els infants, que es veuen afectats per les situacions de pobresa que viuen les seves famílies i és per això que “No hem de parlar de nens pobres sinó de famílies en situació de pobresa”, va afirmar Caramés.
Seguidament, va exposar els serveis i projectes del Programa de Família i infància de Càritas amb els que dóna suport a famílies que viuen situacions de precarietat i vulnerabilitat:
– 5 serveis d’ajuda a la llar
– 2 cases d’acollida
– 3 centres oberts per a infants i adolescents
– 9 centres materno infantils
– 2 centres de lleure
– 18 reforços educatius
– 3 casals d’adolescents i joves
– 6 centres Paidós
Entre els projectes es troben els 6 centres Paidós (situats a la Barceloneta, l’Hospitalet, Sant Adrià de Besós, Roquetes, Santa Coloma i Porta), en els quals s’acompanya diàriament les famílies de forma integrada i integral en els diferents aspectes de la vida familiar: criança dels petits i els seus germans, temes escolars, formació dels pares i mares, recerca d’habitatge, salut, etc. El Projecte Paidós es va posar en marxa el setembre de 2012, amb l’objectiu d’oferir un suport més integral a famílies, amb infants de 0 a 6 anys, que vivien un moment vulnerable i buscaven una millora en la seva situació.
Els Paidós són com cases de famílies en les quals es desenvolupen activitats quotidianes que formen part del dia a dia. I com a totes les cases, la cuina és un dels espais centrals de relació, i els divendres s’omplen de moviment i vida perquè s’organitzen dinars amb totes les famílies que participen en el projecte. Alguns dies, després del dinar, se celebren assemblees per compartir temes que els interessen i preocupen.
Els professionals que hi treballen desenvolupen la seva tasca des del vincle i la confiança amb les famílies, perquè fent-ho d’aquesta manera entenen millor les situacions que viuen els progenitors i poden fer un acompanyament adaptat a les necessitats de cada nucli familiar. Quan les mares i els pares se senten acompanyats i escoltats, són més capaços de començar a treballar en la millora de la seva situació.
“El Projecte Paidós és un espai de cura, de respecte mutu, on totes les persones que en formen part (famílies i treballadors) es cuiden entre elles. És des d’aquesta manera de mirar i cuidar l’altre que persones que havien estat molts anys en una situació estancada recuperen la il·lusió i troben forces per començar a avançar”, va explicar Marta Caramés. Aquesta mirada il·lusionada va cloure una xerrada que va ser seguida amb molt d’interès per tots els assistents.
