L’Andrés Arias és una de les 35 persones que diàriament assisteixen a Folre, un projecte impulsat en aliança per la Fundació Llegat Roca i Pi, Sant Joan de Déu-Serveis Socials i Càritas Diocesana de Barcelona.
Aquest centre diürn, ubicat a Badalona, es dedica a acompanyar persones en situació de sensellarisme, i consta d’una sala polivalent, un espai d’informació i assessorament i de serveis per cobrir les necessitats bàsiques: esmorzar, higiene, bugaderia, rober i espai de consigna on guardar els efectes personals.
El projecte està format per un equip de 4 professionals i 13 persones voluntàries, que treballen per recuperar les potencialitats i les habilitats de les persones ateses, a més de motivar-les perquè tinguin una participació activa en el funcionament del centre. Durant el 2021, Folre va acompanyar un total de 157 persones. En el cas de l’Andrés, fa 10 anys que hi assisteix diàriament. “Abans anava al centre ubicat al carrer d’Arnús, i ara fa uns quants mesos que sóc aquí”, fent referència a la nova ubicació del projecte.
L’Andrés explica que va estar cinc anys dormint al carrer, i que tot va ser arran d’una mala ratxa en els negocis. “He treballat en moltes coses. Primer vaig ajudar el pare amb les dues botigues de venda d’automòbils, i després vaig muntar un dels primers tallers d’alumini de la ciutat”, explica. Posteriorment, l’Andrés va obrir una granja de conills, a Vilafranca, però el negoci va anar malament i finalment va acabar venent-la. “No tenia cap ingrés, i la relació amb la família era gairebé nul·la. Què podia fer?”, explica.
Per aquest motiu, va acabar dormint en un caixer amb quatre o cinc persones més, fins que un amic li va parlar de Folre. “Des que vaig arribar-hi, algunes coses han millorat. Ara percebo la renda garantida de ciutadania (RGC), i puc pagar-me un lloc on dormir”, exposa. Preguntat sobre l’espai on viu, ens diu que paga 200 € al mes per una habitació, però que no ho considera una llar. “Al pis hi vivim dues persones, però l’altra és drogoaddicta, i això complica molt la relació.” A més, ens explica que no hi ha aigua ni electricitat. “És com una cova, allà només hi puc dormir.” Per aquest motiu, l’Andrés prefereix passar tot el matí a Folre, ja que ho considera la seva veritable llar. “Aquí puc parlar amb els amics, dutxar-me i rentar la roba. A més, les professionals són molt amables”, afirma.
Sobre el seu futur immediat, l’Andrés considera que ja té una edat, i que ara el que busca és un espai on estar tranquil. “Els governs no fan prou per les persones que viuen al carrer. Només demano un pis, un lloc on poder estar segur i no patir.” La Maria, educadora social de Folre, explica que el sensellarisme és un fenomen a l’alça i que des d’aquest projecte s’ofereix un espai de descans. “Moltes persones tenen por de viure al carrer, i el nostres repte és oferir un servei de qualitat, tranquil·litat i seguretat.” La Maria creu que garantint l’habitatge es poden cobrir altres necessitats, i que viure al carrer és sinònim de deixar de tenir oportunitats. “Atenem persones que tenen formació, però que viuen al carrer. Com pots demanar a algú que viu al carrer que pugui entrar a treballar puntualment a les vuit del matí? És molt complicat”. Per aquest motiu, des de Folre es pacta un pla de treball amb les persones que diàriament assisteixen al centre, amb l’objectiu de treballar habilitats, recuperar competències i restablir hàbits. “La nostra tasca, més enllà d’oferir un àpat o un espai on estar segur, és recuperar vides trencades, empoderar la gent”, conclou la Maria.
