El centre d’acompanyament a persones que no tenen habitatge compleix 20 anys i ho fa amb un acte en què s’ha analitzat el seu passat, present i futur
En un castell, el Folre és el grup de castellers que fa pinya i reforça la torre: a partir del folre la torre puja fins a tocar el cel. Aquesta és l’essència del centre diürn Folre de Badalona, que adopta aquest nom per expressar la seva acció social: recolzar i donar suport als sense llar de Badalona per tal que construeixin de nou la seva vida i arribin a tocar el cel. Fa tot just 20 anys que aquest centre es dedica a l’acompanyament de persones sense habitatge i, per celebrar-ho, van bufar les espelmes de 20 pastissos diferents. Abans, però, va tenir lloc un acte institucional de celebració a la cripta de la parròquia de Sant Josep de Badalona, que va repassar la trajectòria del centre: el seu passat, present i futur.
Tot esforç té la seva recompensa
L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va voler agrair al centre i a Càritas la seva tasca en favor de construir una ciutat més justa, més democràtica i més solidària.
Tot i que no es van passar fotos de la història de Folre, dues imatges van quedar molt clares: la primera, un grup de sis joves que als anys 90 volien crear un recurs assistencial per als més necessitats. Tot i les dificultats que van patir per orientar què volien fer i com ho farien, un d’aquests joves i fundador del centre –actualment patró de la Fundació Roca i Pi i conseller de Càritas Diocesana de Barcelona-, Xavier Oncims, va explicar com van anar superant els inconvenients fins a esdevenir el que ara és. La segona imatge és l’actual: la del grup de voluntaris que ajuden dia rere dia a que el centre tiri endavant i pugui acollir a persones com el Jordi Rico.
“Feu cas als sense llar, no passeu d’ells”
La força del testimoni del Jordi va emocionar tots els assistents, que omplien la cripta de gom a gom, i alhora va servir per explicar què fa Folre avui. El Jordi estava casat, tenia fills, una feina i molts amics. Però es va quedar sense feina i tot es va ensorrar: la seva dona el va deixar i els seus amics el van abandonar. Sense una altra opció, va passar a viure durant nou mesos al carrer: els quatre primers vagava per Badalona –la platja, els bancs…- i els cinc següents va malviure a la sala d’espera d’un hospital. Allà va conèixer el Joaquim, un guarda de seguretat, que va compartir amb ell el tabac, el menjar i, fins i tot, el va acompanyar als serveis socials de l’Ajuntament. Des d’allà el van derivar a Folre, on ha trobat l’ajuda necessària per tirar endavant. Ara, viu a la Casa d’Acollida Bisbe Joan Carrera i està estudiant per ser tècnic sociosanitari. Ha tornat a recuperar el somriure i dóna sempre un únic consell: “Quan veieu algú al carrer, no passeu d’ell. Feu-li cas i ajudeu-lo, perquè ell faria el mateix amb tu”.
Després del commovedor testimoni del Jordi i d’un aplaudiment prolongat, Salvador Busquets va anar més enllà, pensant en el futur del centre: “Volem realitzar un projecte residencial que doni allotjament a persones en situació de carrer o d’altres formes d’exclusió habitacional. Un projecte residencial que permeti completar la cartera de serveis i que permeti integrar l’acompanyament que fem des d’altres projectes”, va anunciar el director de Càritas Diocesana de Barcelona.
