El passat dilluns 4 d’abril es va portar a terme la taula rodona que portava per nom “La criminalització de la pobresa a l’espai públic”. Celebrada al Saló Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, la taula rodona organitzada en motiu d’habitat III per Cáritas Española i Caritas Internationalis comptà amb la participació de la senyora Sonia Olesa, de l’equip d’incidencia de Cáritas Española i de la senyora Teresa Bermúdez, responsable del Programa sense llar i habitatge de Càritas Barcelona, entre d’altres persones.
La primera en exposar la seva visió sobre la pobresa a l’espai públic fou Teresa Bermúdez, que apuntà com l’esperança de vida a Barcelona encara depèn del barri en el que vius. En aquest aspecte, Bermudez afirmà que caldrien polítiques redistributives actives per part de l’administració pública perquè factors com la situació geogràfica no afectin de manera severa a l’esperança de vida. D’altra banda, Bermúdez posà èmfasi en que el 41% de les llars amb menors dediquen més del 30% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, cosa que suposa una càrrega inassolible per a moltes famílies a l’hora d’afrontar les despeses diàries. Cal incidir en aquesta matèria, i per aquest motiu Bermúdez digué que les polítiques en favor de la infància i la conciliació laboral haurien de ser prioritàries per part de l’administració.
Finalment, Bermudez digué que a Barcelona viuen més de 3.000 persones sense llar i que aquest nombre ha augmentat durant aquests anys de crisi. El perfil de les persones ha variat exponencialment en aquests darrers anys, fent que els sense sostre siguin més joves i amb estudis secundaris en la majoria de casos.
La segona persona que exposà les seves reflexions en matèria d’espai públic fou Sonia Olesa. Olea començà dient que els drets humans no s’estudien a les facultats de dret, i aquesta hauria de ser una matèria fonamental. D’altra banda, Olea denuncià que en totes les ordenances municipals relacionades amb la seguretat i la convivència es criminalitza la pobresa. En matèria legislativa, Olesa es mostrà molt contrària a la recent llei mordassa, afirmant que no és necessària, que priva els principis fonamentals i que criminalitza la pobresa de manera flagrant. Entre d’altres coses, Olesa remarcà que la llei castiga amb 30.000€ a aquelles persones que es veuen obligades a exercir la prostitució al carrer, però que no centra prou esforços en combatre a les màfies que obtenen els beneficis d’aquestes activitats il·lícites.
Tant Olesa com Bermudez posaren èmfasi en que Càritas defensa models de ciutat integradors que suposin un hàbitat per a totes les persones, una casa comuna.
