Des de Càritas Diocesana de Barcelona volem recordar que totes les persones tenen dret a un habitatge digne, estable i adequat. L’habitatge és un dret humà i per això s’ha de garantir. La concepció de l’habitatge digne i adequat com a un dret humà es contempla a la Declaració Universal de Drets Humans, a la Carta Social Europea, al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (observació general nº 4), a la Constitució Espanyola i al propi Estatut de Catalunya.
A Catalunya, la llei 24/2015, de 29 de juliol, coneguda com d’Emergència habitacional i pobresa energètica, contra la qual el Govern vol interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional, és l’únic instrument legal del qual disposem actualment per evitar els desnonaments i la posterior pèrdua de l’habitatge. Aquesta llei obliga als grans tenidors d’habitatges (entitats financeres, les seves filials immobiliàries, etc.) a formalitzar un lloguer social en els supòsits de risc de pèrdua o pèrdua efectiva de l’habitatge a les persones o famílies que es trobin en risc d’exclusió residencial. Si aquest recurs prosperés, la llei podria quedar anul·lada deixant així un buit legislatiu ja que no hi ha cap normativa alternativa que acompleixi aquesta funció, i moltes persones i famílies que tenen dificultats per mantenir el seu habitatge i els subministraments quedarien desprotegides.
Al mateix temps, recordem que aquesta llei permet garantir que a cap família en situació de vulnerabilitat se li puguin tallar els subministraments bàsics, per tal de garantir així un altre dret humà. Així doncs, volem constatar l’emergència habitacional en la qual ens trobem actualment i volem refermar que sense polítiques d’habitatge estables en el temps i sense lleis que protegeixin els ciutadans i les ciutadanes ens veiem abocats a un empitjorament de la situació, i a deixar les respostes possibles a la bona voluntat dels agents implicats.
L’habitatge com a dret humà fonamental
La vulneració del dret a l’habitatge afecta directament la integritat física i mental de les persones, a la seva vida privada, familiar i la salut tant en termes individuals com col·lectius.
Són conegudes recomanacions a l’Estat espanyol perquè es garanteixi el dret a l’habitatge: l’EPU (Examen Periòdic Universal) de 2015, l’examen PIDESC 2012, informes de les relatories d’habitatge de les Nacions Unides, així com sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que han recollit juristes i fiscals en l’aplicació de la norma, i entitats i moviments socials en la seva tasca de denúncia.
Tot i aquest reconeixement normatiu del dret a l’habitatge com a dret humà, Càritas Diocesana de Barcelona ve constatant i denunciant des de fa anys que l’habitatge és considerat com un bé d’inversió i no com un dret bàsic per poder realitzar en plenitud la dignitat de tot esser humà.
Cada vegada hi ha més persones que poden quedar-se sense un habitatge
Un enfocament economicista sobre l’habitatge, la manca de parc públic i l’absència de normativa que estableixi una protecció real del dret de l’habitatge han tingut com a resultat l’augment d’un gran nombre de persones i famílies que es troben en situació d’exclusió residencial i social, i que no poden gaudir d’un habitatge digne, de qualitat, en pau i en un entorn habitable i sostenible.
En els darrers anys de crisi socioeconòmica, s’ha agreujat la situació d’accés i manteniment de l’habitatge per a moltes famílies i persones, i no hem disposat gairebé d’instruments per fer front a aquesta situació. Les darreres dades parlen que 200.000 famílies tenen a tots els seus membres a l’atur i 95.000 d’aquestes no reben cap ingrés. A tot això, s’hi afegeixen les previsions anunciades recentment pel Govern central en funcions: eleva les xifres de dèficit i d’atur per als anys 2016 i 2017.
Volem manifestar que un augment de l’atur implicarà un augment del nombre de persones que es trobin en risc d’exclusió residencial per la impossibilitat de fer front al pagament de les despeses destinades a habitatge.
El Servei de Mediació de l’Habitatge de CDB
Des de setembre de 2011, al Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona, hem atès 10.130 persones. D’aquestes, el 54% són famílies amb menors al seu càrrec i un 22% són famílies monomarentals. El 75% de les persones que atenem estan en situació d’atur.
Des del nostre Servei de Mediació en l’Habitatge hem aplicat aquesta llei des que va entrar en vigor evitant així que moltes famílies perdin el seu habitatge. I no podem oblidar la situació de moltes persones (com per exemple les que viuen al carrer, les que s’estan en habitacions rellogades, etc.) que viuen en situació d’exclusió residencial i social, a les quals encara cap llei protegeix.
