A Càritas Diocesana de Barcelona, el voluntariat no només transforma vides, sinó que també teixeix vincles que traspassen edats, històries i realitats
En aquesta ocasió vam conèixer la història de la Juliette, una jove voluntària de 17 anys que va acompanyar durant diversos mesos a la Rosario, una dona encantadora de 94 anys que viu en una residència de persones grans. Malgrat la seva edat, la Rosario irradia energia, entusiasme i una alegria contagiosa.
La Juliette ens explica que la seva tasca consistia a visitar una vegada per setmana la residència i compartir moments amb les persones grans, entre elles Rosario.
“Aquestes trobades són molt valuoses per les persones grans, però també per les persones joves com jo. Aquest voluntariat m’ha ensenyat a tenir paciència i a practicar l’escolta activa, ja que a vegades repeteixen les històries o obliden algunes coses. En general, em sento molt feliç d’haver participat, perquè compartim molts moments de riures i converses”, comenta la Juliette.
Un dels records més especials que guarda és dels dies de Nadal on “una noia va cantar per a tothom, i vam ballar i celebrar la vida. Va ser molt bonic”, recorda.
La Juliette anima a la gent jove a sumar-se al voluntariat: “Recomano realitzar voluntariats com aquest. Al principi, encara que pensis que no és una activitat per a tu, t’emportes una experiència molt valuosa i un record ben bonic”.
Per part seva, la Rosario descriu l’acompanyament com una cosa “estupenda i molt agradable”: “S’agraeix molt que persones tan joves vulguin compartir el seu temps amb tu. Parlem de tot una mica, especialment de cultura, que és el que més m’agrada.”
La Rosario també destaca la tasca de Càritas, i considera que fa una gran tasca. “És una organització que fa molt bé a totes les persones que el necessiten”. La Juliette coincideix: “La feina de Càritas és preciosa per a tot el que fan pels altres, ja siguin persones grans, persones en situació de pobresa o infants vulnerables”.
