Els darrers anys, la crisi i les successives reformes laborals han precaritzat -encara més- les condicions de treball i ha aflorat una nova realitat on la tinença d’una feina ja no garanteix sortir de la pobresa. Malgrat aquesta constatació, la feina continua essent el mitjà que, si bé no exclou ni preveu de la pobresa, permet la tornada de les persones a la societat i segueix sent una eina per preveure l’exclusió social.
Davant aquesta nova realitat, Càritas Diocesana de Barcelona impulsà al llarg del 2014 un nou itinerari laboral que pretenia adaptar-se a les persones, a les seves necessitats i ritmes, alhora que intentava assolir les exigències competencials que el mercat de treball exigia.
Es posaren en marxa un conjunt de serveis per a les persones que abasten des de l’orientació inicial, l’adquisició de la llengua o les competències laborals per a qui està més lluny de poder obtenir i sostenir una feina, com també mecanismes d’intermediació i inserció com el Servei d’Acompanyament a l’Ocupació –Feina amb Cor.
En relació amb aquest últim, Càritas considerà oportú que calia impulsar un projecte amb unes característiques diferents a allò que havien estat les polítiques actives d’ocupació, i el desembre de 2013 hi entrà en funcionament. La publicació de l’informe de Càritas “Nedant a mar obert” recull el projecte i la valoració que se’n fa en aquests dos anys de funcionament incorporant les diferents avaluacions realitzades en aquest període.
Pel que fa al projecte, Feina amb Cor és un programa de 6 mesos de durada (adaptables segons les necessitats de la persona) que integra una visió de 360 graus de la persona atès que la seva metodologia combina un assessorament personalitzat, espais on dotar-se d’eines per a la cerca de feina i la capacitació d’habilitats, tallers que potencien les capacitats per obtenir una feina i un equip de gestors que realitzen intermediació per cobrir llocs de feina a les empreses.
El resultat del servei al llarg d’aquests dos anys ha estat un 71% d’inserció de les persones que van finalitzar el projecte i durant els tres mesos següents.
De la mateixa manera que els resultats quantitatius són importants, entenem que les avaluacions són fonamentals per poder realitzar un millor acompanyament. En aquest sentit, la primera d’elles indicava una correlació directa entre el nombre d’accions (enteses com tallers, assessoraments individuals, sessions de cerca de feina, entre d’altres) que una persona realitza i l’estada en el projecte amb les seves possibilitats de trobar feina. Els resultats indicaven que 17 accions realitzades al llarg de 4 mesos i mig triplica les possibilitats de trobar una feina.
Un altre indicador important era la sostenibilitat de les persones en el mercat de treball un cop finalitzat el projecte i més enllà. Les avaluacions indiquen que el 45% de les persones enquestades que havien finalitzat el projecte havien acumulat més de 6 mesos de contractes. Dada cabdal en un mercat precaritzat ja que indiquen que el pas pel projecte ajuda a reconstruir la trajectòria laboral.
Dels resultats extrets, cal destacar que qualsevol política o programa d’ocupació que estigui adreçat a persones que formen part de col·lectius allunyats del mercat de treball ha de partir de dues premisses essencials:
1. Aquestes persones necessiten un mínim d’estabilitat i cobertura de les necessitats bàsiques per poder iniciar un procés de retorn al mercat de treball;
2. I requereixen també que l’acompanyament en la cerca de feina sigui flexible (totalment adequat a les característiques de cada persona) i molt professionalitzat. Aquests tres atributs són condicions imprescindibles per a l’èxit de l’actuació.
L’experiència d’aquests anys ens ha demostrat que les possibilitats de les persones van molt més enllà del que elles mateixes pensen. El propi bagatge vital és un focus d’oportunitats immens per redreçar la vida professional i, fins i tot, recomposar el projecte vital.
Aquests resultats són alhora un missatge d’esperança: un pensament generalitzat és aquell que afirma que una part de les persones aturades, especialment aquelles amb més de 55 anys, molts anys a l’atur o sense estudis, estan desnonades de la vida laboral. Creiem haver demostrat, després d’haver acompanyat a més de 3.000 persones molt allunyades de la feina, que això no és cert. La reincorporació al mercat de treball d’aquestes persones és factible; només es requereix voluntat, determinació i professionalitat.
Estem davant d’un repte ètic i social, però també econòmic. L’exclusió dels col·lectius que acompanyem suposa una pèrdua inassumible de potencial de creació de riquesa, però també un augment extraordinari de costos de tot tipus (sanitaris, socials, de prestacions, etc.).
Càritas reivindica un canvi necessari en el funcionament del mercat de treball sobretot en termes de feina decent i de qualitat. Els treballadors pobres s’estan convertint en una nova i àmplia classe social, el precariat, que no cobreix les seves necessitats bàsiques a causa dels salaris i les condicions actuals. Malgrat aquestes condicions, les nostres anàlisis ens demostren dos fets cabdals per a les persones a les quals acompanyem: el “no treball” cronifica la marginació i l’exclusió laboral i, per tant, la social; aconseguir una primera feina legal amb un acompanyament adequat acostuma a ser la millor porta d’entrada a la sostenibilitat i a l’estabilitat laboral.
Finalment, recollint la iniciativa de l’Església catòlica per al treball decent, la política econòmica ha d’estar al servei del treball digne i, per això, “és imprescindible la col·laboració de tothom, especialment d’empresaris, sindicats i polítics, per generar aquesta ocupació digna i estable, i contribuir, així, al desenvolupament de les persones i de la societat.”
