Per a molts de nosaltres aquestes demandes poden semblar-nos obvies, però des de Càritas Diocesana de Barcelona volem fer una reflexió amplia entorn d’aquestes necessitats que a moltes persones els hi són negades. Per fer-ho, cal que ens preguntem: què significa casa meva? Què m’aporta tenir una llar? Quins vincles puc forjar en aquest espai?
Molts de nosaltres ja tindrem una resposta a aquestes preguntes. Malauradament, les persones que acompanyem diàriament des de Càritas no poden respondre-les, ja que la vulneració dels seus drets en relació a l’habitatge els ho impedeix. Per aquest motiu fem l’exercici de preguntar-nos: tenim tots els mateixos drets? Segons la legislació actual aquests drets són reconeguts a la Declaració de Drets Humans i a la Constitució Espanyola, però sabem que tots ells s’incompleixen cada dia quan, com a societat, acceptem que més de 1.000 persones dormiran aquesta nit als carrers i places de Barcelona.
Amb motiu del dia de les Persones Sense Llar volem afirmar que una llar suposa la suma de l’espai físic i les possibilitats de viure de forma integral (relacions, sentit vital, exercici i accés a drets). Afirmem que una llar ens parla d’identitat, de creixement, d’espais per compartir, de drets, de converses sense límits ni horaris, de recuperar l’escalfor de la companyia, la solidaritat, el grup, el carrer, els veïns. En definitiva, de la comunitat.
Per tot això, reclamem canvis que condueixin a una millora de les situacions de les persones en situació sense llar. Aquests canvis han de començar des de la prevenció per mitjà de plans d’ocupació, una renda garantida, plans d’habitatge públic, ajudes a l’accés a l’habitatge, mediació a l’habitatge o la regulació del preu del lloguer per tal que ningú més es vegi abocat a viure al carrer.
D’altra banda, hem de contribuir a la millora de la situació de les persones sense llar, garantint uns equipaments necessaris, adequats i adaptats a les necessitats de les persones perquè puguin iniciar una nova vida i aconsegueixin sortir de la seva difícil situació. Finalment, cal promoure la participació de la mateixa persona afectada, per tal que sigui protagonista del seu propi canvi.
Avui, Càritas Diocesana de Barcelona no només reclama, sinó que vol comprometre’ns en la millora de la societat. Treballem i treballarem perquè el lema “ningú sense llar” sigui una realitat. Ens hi acompanyes?
