Entrevista amb Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat
Alba Tobella (Eivissa, 1986) és la cap de continguts i responsable de l’activitat de fact-checking de Verificat, una associació sense ànim de lucre i l’únic fact check (verificador d’informació i dades) a Catalunya. En un moment on la desinformació i les notícies falses estan a l’ordre del dia, intenten ser un mecanisme de defensa contra les mentides i el mal periodisme, mantenint la integritat i la credibilitat de la informació que arriba a la ciutadania.
Quin és el principal perill de la desinformació?
És la pèrdua de l’espai comú de diàleg entre diferents actors de la societat, que és la base de la democràcia. La desinformació i les mentides intencionades trenquen qualsevol possibilitat de diàleg. Com per exemple els discursos d’odi, que aprofiten la desinformació per criminalitzar certs col·lectius.
Però la ciutadania tenim temps per informar- nos bé i amb esperit crític?
No és tant un problema de temps. Passem moltes hores davant de pantalles, de temps, sí que en tenim. El problema és que consumim molta informació, opinió, entreteniment, desinformació, tot barrejat. I és aquesta saturació el veritable perill, perquè costa destriar la informació de qualitat. La ciutadania necessita més alfabetització mediàtica per poder tenir esperit crític.
Veus la IA com un aliat o com un perill davant la desinformació?
Sí que és cert que la IA es pot utilitzar per generar desinformació o fake news de molta qualitat, però al final s’acaba desemmascarant. El que sí que és perillós és la conversa personalitzada amb una IA, com pot ser un Chat GPT, i sense ningú que verifiqui si la informació que et dona la IA és certa o errònia, perquè la IA també s’equivoca.
Per què creus que les desinformacions com els discursos d’odi es comparteixen i arriben tant?
Compartim més les informacions amb càrrega emotiva, i els discursos d’odi estan plens d’emocions, de ràbia, de por, d’indignació, i això fa que s’activi el mecanisme nostre intern i primitiu de compartir-ho.
Però, aleshores, com es combaten discursos emocionals si la resposta és racional? No s’haurien de jugar les mateixes cartes per ser més efectius en la resposta?
Totalment, això és el que busquem des de fa temps… Del discurs d’odi nosaltres podem combatre la desinformació, la part incorrecta, però certament necessitem altres maneres per combatre els discursos d’odi de forma global. Nosaltres ho fem a partir de cursos, tallers, espais de debat, amb il·lustracions, amb una mica d’humor, ho compartim a xarxes, tenim aliances amb mitjans de comunicació, etc.
Per què creus que amb emergències com la de la DANA a València hi va haver tantes mentides fabricades contra institucions i entitats socials?
A la DANA, la diana de les desinformacions van ser les institucions en general, l’Estat i les estructures públiques, i també les entitats socials més consolidades perquè representen l’statu quo, la confiança, el sistema de forma general. I la idea darrere d’aquests atacs era molt clara, deslegitimar la democràcia i la confiança en les seves institucions. S’intentava atacar el sistema i l’estat del benestar. És el concepte de “només el poble salva el poble” per reforçar la idea que es necessita una revolta popular contra les institucions que consideren corruptes, i sovint s’apel·lava a l’exèrcit per fer el paper de “salvador”…
I quan s’ataca les entitats socials també hi ha de rerefons un discurs xenòfob que explica que només atenen i ajuden gent que ve d’altres països, i no els nascuts aquí.
Creus que les entitats socials durant la DANA van reaccionar bé als atacs rebuts?
Al meu entendre, algunes entitats van respondre poc i va faltar més informació i transparència, i també ser més actius en les respostes. Encara que creguis que davant de mentides i certs discursos que pots considerar absurds no t’has de justificar, sí que ho has de fer perquè si no, aquests discursos calen i acaben impactant. S’ha de ser més proactiu i no tan reactiu davant la desinformació.
