Josep Oliver Alonso (Girona, 1946) és catedràtic emèrit d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En la seva trajectòria acadèmica destaquen els estudis que ha elaborat sobre economia catalana i espanyola. El professor Oliver atén a Càritas Diocesana de Barcelona per analitzar la situació econòmica actual i els reptes de futur
“Estem passant per una policrisi, un fenomen econòmic que afecta la majoria de països desenvolupats, i que es produeix per una combinació de factors com el canvi climàtic, el pes creixent de la inflació, la polarització política i social, les tensions geoeconòmiques o la crisi de matèries primeres, entre d’altres”. Aquest canvi de paradigma, segons Oliver, suposa que el món econòmic que coneixem ha entrat en una transformació profunda.
Oliver afirma que la inflació no és un fenomen nou de 2022, ja que el gener de 2021 els preus dels aliments ja van augmentar un 8%. En aquest sentit, explica que el problema de la inflació no són els aliments o l’energia, sinó la inflació subjacent, que se situa al 7%. “Un dels col·lectius que més està notant la pujada de preus són les persones que tenen una hipoteca variable, ja que els tipus d’interès que marquen els preus d’aquestes hipoteques s’acabaran enfilant al 4%”, augura Oliver.
Respecte a les polítiques que han dut a terme els governs europeus, fins ara han estat expansives, augmentant la despesa pública per intentar mitigar els efectes de la inflació. Tot i això, Oliver adverteix que la Comissió Europea aplicarà polítiques restrictives a partir de l’any 2024, amb l’objectiu de reduir el dèficit anual que generen els països. En el cas d’Espanya, el deute públic se situa en el 115% del PIB, tot i que el creixement del PIB espanyol en el darrer trimestre de l’any 2022 ha estat d’un 1,5%, creant-se més de 200.000 llocs de treball.
Amb tot, el catedràtic emèrit adverteix que l’economia espanyola no pot sostenir-se en una mà d’obra caracteritzada per sous baixos, i que caldria augmentar la productivitat dels treballadors. Preguntat sobre el futur de l’economia espanyola, creu que per mantenir aquest ritme de creixement i unes pensions dignes, caldran 3 milions d’immigrants més en els pròxims 10 anys. En cas que això no passi, l’any 2040 hi haurà una pèrdua de més de 7 milions d’habitants al conjunt de l’estat.
Per aquest motiu, opina que s’hauria de promoure la contractació de persones migrants en origen, però també fomentar polítiques natalistes basades en ajudes econòmiques o exempcions fiscals. “Les famílies no tenen fills per qüestions econòmiques. Això és crític, no tenim polítiques de sosteniment de les famílies, i falten accions concretes per millorar la conciliació laboral i familiar. En altres països, el sosteniment del tercer fill és gratuït fins als 18 anys”.
Una pobresa cronificada
“Un dels problemes més greus que tenim és que un 25% de les famílies del conjunt de l’estat viuen en situació de pobresa. Això és deu, en bona part, a la manca d’oferta de lloguer, i com això fa augmentar els preus per llogar un pis”, diu Oliver. Per resoldre aquesta qüestió, cal augmentar les ajudes directes a famílies vulnerables per pagar l’habitatge, i s’ha d’ampliar urgentment el mercat de lloguer social, ja que només un 2,5% del parc d’habitatges a Espanya és de caràcter social, quan la mitjana de la Unió Europea és del 9,3%. En aquest aspecte, Oliver creu que entitats com Càritas “fan un servei que el país necessita”, però que mai ha de ser substitutori de les responsabilitats de l’administració. “Són els governs els responsables d’implementar polítiques públiques, la funció de les entitats socials ha de ser complementària”, diu.
Finalment, fa algunes pinzellades sobre la irrupció de la intel·ligència artificial. Per Oliver, la implementació d’aquesta nova eina dependrà de l’acceptació social que tingui. “És la primera vegada que un canvi tecnològic d’aquestes característiques té una incidència en les classes mitjanes o mitjanes altes, i afectarà llocs de feina que fins ara havien quedat preservats de grans canvis tecnològics. La pregunta que cal fer-se és si aquests canvis seran substitutius del treball o complementaris dels llocs de feina”, reflexiona.
