El punt de distribució d’aliments de la Parròquia de Santa Tecla és una de les 87 Càritas Parroquials que han notat amb més intensitat els efectes econòmics i socials de la COVID-19. El nombre de persones que van a recollir-hi aliments s’ha incrementat un 45% des de l’inici de la pandèmia.
L’Aurora és la coordinadora del punt de repartiment d’aliments de la parròquia de Santa Tecla. Fa deu anys que és voluntària, i en fa cinc que és la coordinadora. “Vaig començar donant suport administratiu. El voluntariat m’ha agradat sempre, i a més puc dur-lo a terme a prop de casa”, explica. Tot i ser la coordinadora, recalca que el funcionament d’aquest punt és feina de tots, i posa en valor la tasca de les quinze persones voluntàries que durant el primer dimecres i dijous de cada mes s’encarreguen de repartir els aliments a les persones del barri que més ho necessiten. “Abans de la COVID-19 ateníem a unes 70 o 80 famílies, ara en són 116”, indica l’Aurora. Els voluntaris de la parròquia afirmen que les famílies que reben l’ajuda d’aquesta parròquia han canviat molt, i que ara sobretot són persones afectades per ERTOS o que han perdut la feina d’un dia per l’altre.
Un voluntariat compromès
Quan una persona arriba a la parròquia, la Mercè és l’encarregada de confirmar que aquella persona és a la llista, i comunicar la quantitat d’aliments que ha de rebre. “Tenia clar que quan em jubilés volia ser voluntària, i ara ja fa quatre anys que en sóc”, explica. A més de rebre a les persones a l’entrada, és l’encarregada de trucar als usuaris per donar-los cita prèvia. “Si la persona sap prèviament l’hora a la qual ha de venir, no es generen cues a l’exterior. És un sistema que dignifica, i evita les aglomeracions”, indica. Aquesta voluntària considera que el voluntariat l’ha canviat, i admet que l’omple molt més que la feina que feia abans. “No tornaria enrere, vaig prendre una bona decisió en fer-me voluntària, i espero continuar molts anys més”, conclou.
Durant la visita també trobem a la Conchi, que fa 22 anys que és voluntària, o al Pablo, que en fa 9. Ambdós afirmen que abans de ser voluntaris van ser usuaris de Càritas, i que van rebre el suport de l’entitat quan més ho necessitaven. “Vaig venir a Càritas demanant ajuda, estant a la cua per rebre aliments. Ara sóc a l’altra banda, i demostra que les situacions de cadascú poden canviar”, afirma la Conchi. En Pablo està d’acord i creu que ajudar al més feble sempre és gratificant. “Veus que la teva feina té uns resultats, i dones esperança a les persones que l’han perduda. Tot i que el futur és complicat, millorarà. N’estic segur”, conclou en Pablo.
