Són moltes les famílies que demanen ajuda a Càritas per primera vegada
Al DISA Sant Josep Oriol porten treballant des de primera hora del matí, preparant els lots d’aliments que repartiran durant la tarda a les famílies a qui Càritas Diocesana de Barcelona està donant un cop de mà arran de l’emergència social provocada per la COVID-19. Aquest és un dels múltiples punts de distribució d’aliments que Càritas té repartits per la diòcesi de Barcelona, que durant aquests dies han augmentat molt la seva activitat.
La Núria Gispert, voluntària i coordinadora del DISA ens indica que atenen a una mitjana de 50 famílies al dia, tot i que en les darreres setmanes la xifra s’està incrementat. “Cada vegada són més les famílies que ens demanen ajuda per cobrir l’alimentació, i moltes d’elles és la primera vegada que venen”. Per fer front a aquesta elevada demanda, uns 10 voluntaris participen diàriament al DISA, i treballen per garantir-ne el funcionament. Molts dels voluntaris que normalment gestionaven el DISA eren majors de 65 anys, i complint les indicacions sanitàries, han hagut de quedar-se a casa. Tot i això, en les darreres setmanes s’han incorporat nous voluntaris. Aquest és el cas de l’Ana i l’Ignasi, un matrimoni que va iniciar el voluntariat durant la setmana passada. “Vam preguntar a Mossèn Nino, de la Parròquia de Sant Eugeni I, com podíem donar un cop de mà en aquests moments de dificultat, i ell ens va dirigir a Càritas”, explica l’Ana. Tan ella com el seu marit afirmen estar bé de salut, i creuen que ara cal ajudar a les persones que ho tenen més difícil.
“Això no només tindrà efectes econòmics, sinó també emocionals”
Un degoteig constant de persones va arribant al DISA de manera esglaonada. Els voluntaris demanen quantes persones són en cadascuna de les famílies, i en funció del nombre d’adults i d’infants, ofereixen uns productes i unes quantitats determinades.
Aquest és el cas de la Claudia. Ella i la seva germana no estan treballant, i han de fer-se càrrec del seu germà, una persona amb discapacitat. “Mai abans havíem vingut a demanar ajuda a Càritas, però la situació és molt complicada, i anem trampejant com podem”, explica. També trobem el cas de la Glenis, que treballava per hores netejant domicilis, però que ara no té cap ingrés. Ella viu amb els seus dos fills, i comparteix el pis amb la seva germana i la seva neboda. “Tot i les dificultats, tinc esperança que això, tard o d’hora, acabarà”.
Finalment, la Clàudia ens explica que treballa com a esteticista, però que amb el tancament dels comerços fa un mes que no pot anar a treballar. “Aquesta crisi ens afectarà molt, no només econòmicament, sinó també emocionalment”, diu. Amb tot, afirma que a casa estan bé i tranquils, i es mostra molt agraïda per l’ajuda de Càritas durant aquests dies.
