Ajuda a necessitats bàsiques / 23/08/2018

Com acabar amb el malbaratament alimentari als menjadors escolars?

Publicat per: Itziar Bravo

Països europeus posen en marxa iniciatives per evitar llançar a les escombraries els aliments que els infants no es mengen al col·legi

menjador_escolar_caritas_barcelona

Comença l’escola i, amb ella, es posen també en marxa els menjadors escolars. En tots ells es llencen grans quantitats de menjar però, alhora, a casa nostra hi ha persones que reben ajudes socials per poder accedir a una alimentació digna. En total, cada any a Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments sòlids que es podrien aprofitar a llars, restaurants, bars, càterings i comerços, i que equivalen a les necessitats alimentàries de mig milió de persones durant un any. Per què aquest contrast? Per què es llança menjar quan hi ha gent que pateix fam?

A Espanya, la llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i Nutrició i els reials decrets que estableixen les normes d’higiene per a l’elaboració, distribució i comerç de menjar preparat exigeixen que “el menjar sobrant no pugui ser manipulat”. Això provoca que restaurants i escoles hagin de llançar el menjar aprofitable que els sobra. Juntament amb les llars, aquests establiments són els responsables del 50% de l’excedent alimentari que acaba a les escombraries.

Les escoles, transmissores de valors

A Espanya, gairebé 800.000 infants de primària es queden a dinar habitualment al col·legi. Si cada nen llança 100g de menjar cada dia, en tot un curs acadèmic (9 mesos), es malbaraten al voltant de 14.000 tones d’aliments aprofitables. Si a més tenim en compte que moltes vegades, les empreses de càtering que fan els menjars posen la mateixa ració per a un nen de 3 anys que per a un de 10, la quantitat augmenta exponencialment.

Aquest gest té uns impactes mediambientals, econòmics –tant pels costos de producció com pels d’eliminació– i ètics enormes. Les escoles, principals transmissores de valors als més petits, haurien de fomentar el reaprofitament dels aliments i sensibilitzar sobre una pràctica molt estesa.

escoles_amb_cor_Caritas_barcelona

Què s’està fent per evitar el malbaratament?

A Itàlia, es va posar en marxa una llei pionera que va prohibir als supermercats llançar o retornar productes no venuts encara comestibles. A les escoles, aquesta llei s’ha traduït en què els infants poden endur-se, en carmanyoles, el menjar que els ha sobrat cap a casa. També l’escola pot distribuir aquest menjar entre els veïns que el necessitin. Aquesta llei italiana, a més de fomentar el reaprofitament, cerca l’educació dels ciutadans: impulsa cursets d’educació alimentària a les escoles i ofereix beneficis fiscals a les empreses.

Al Regne Unit, The Real Junk Food també treballa en la sensibilització a les escoles a través del seu programa “Fuel for food”. Tal i com ens va explicar el seu creador, Adam Smith, algunes escoles adherides a aquest projecte posen una paradeta un parell de dies per setmana per vendre el menjar excedent de l’escola a la comunitat local. Els alumnes són els venedors i el consumidor decideix el preu que paga.

Més a prop, a la mateixa Barcelona, ha prosperat la “nevera solidària”, una idea originària basca que no està directament lligada amb les escoles. Es tracta de punts d’intercanvi on qualsevol persona pot deixar o recollir, segons la seva situació, aliments que no hagin de ser consumits o estiguin a prop de la seva data de caducitat.

Com a entitat social conscienciada amb el reaprofitament alimentari, a Càritas també treballem per evitar el malbaratament als menjadors. Estem presents a les escoles i, des d’allà, sensibilitzem als alumnes amb xerrades i dinàmiques. La Maria Antonia Movilla, professora del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià, explica que “els dies després de col·laborar amb Càritas les dones del menjador ens comenten que els nens i nenes es mengen tot el que tenen al plat”. Un gest que, en el present, evita llançar menjar i, de cara a un futur, planta la llavor del reaprofitament alimentari.

 

Fes un donatiu

Periodista del departament de comunicació. Apassionada pels temes socials i el periodisme digital. Treballo cercant aquelles històries que valgui la pena explicar.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons