Països europeus posen en marxa iniciatives per evitar llançar a les escombraries els aliments que els infants no es mengen al col·legi
Comença l’escola i, amb ella, es posen també en marxa els menjadors escolars. En tots ells es llencen grans quantitats de menjar però, alhora, a casa nostra hi ha persones que reben ajudes socials per poder accedir a una alimentació digna. En total, cada any a Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments sòlids que es podrien aprofitar a llars, restaurants, bars, càterings i comerços, i que equivalen a les necessitats alimentàries de mig milió de persones durant un any. Per què aquest contrast? Per què es llança menjar quan hi ha gent que pateix fam?
A Espanya, la llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i Nutrició i els reials decrets que estableixen les normes d’higiene per a l’elaboració, distribució i comerç de menjar preparat exigeixen que “el menjar sobrant no pugui ser manipulat”. Això provoca que restaurants i escoles hagin de llançar el menjar aprofitable que els sobra. Juntament amb les llars, aquests establiments són els responsables del 50% de l’excedent alimentari que acaba a les escombraries.
Les escoles, transmissores de valors
A Espanya, gairebé 800.000 infants de primària es queden a dinar habitualment al col·legi. Si cada nen llança 100g de menjar cada dia, en tot un curs acadèmic (9 mesos), es malbaraten al voltant de 14.000 tones d’aliments aprofitables. Si a més tenim en compte que moltes vegades, les empreses de càtering que fan els menjars posen la mateixa ració per a un nen de 3 anys que per a un de 10, la quantitat augmenta exponencialment.
Aquest gest té uns impactes mediambientals, econòmics –tant pels costos de producció com pels d’eliminació– i ètics enormes. Les escoles, principals transmissores de valors als més petits, haurien de fomentar el reaprofitament dels aliments i sensibilitzar sobre una pràctica molt estesa.
Què s’està fent per evitar el malbaratament?
A Itàlia, es va posar en marxa una llei pionera que va prohibir als supermercats llançar o retornar productes no venuts encara comestibles. A les escoles, aquesta llei s’ha traduït en què els infants poden endur-se, en carmanyoles, el menjar que els ha sobrat cap a casa. També l’escola pot distribuir aquest menjar entre els veïns que el necessitin. Aquesta llei italiana, a més de fomentar el reaprofitament, cerca l’educació dels ciutadans: impulsa cursets d’educació alimentària a les escoles i ofereix beneficis fiscals a les empreses.
Al Regne Unit, The Real Junk Food també treballa en la sensibilització a les escoles a través del seu programa “Fuel for food”. Tal i com ens va explicar el seu creador, Adam Smith, algunes escoles adherides a aquest projecte posen una paradeta un parell de dies per setmana per vendre el menjar excedent de l’escola a la comunitat local. Els alumnes són els venedors i el consumidor decideix el preu que paga.
Més a prop, a la mateixa Barcelona, ha prosperat la “nevera solidària”, una idea originària basca que no està directament lligada amb les escoles. Es tracta de punts d’intercanvi on qualsevol persona pot deixar o recollir, segons la seva situació, aliments que no hagin de ser consumits o estiguin a prop de la seva data de caducitat.
Com a entitat social conscienciada amb el reaprofitament alimentari, a Càritas també treballem per evitar el malbaratament als menjadors. Estem presents a les escoles i, des d’allà, sensibilitzem als alumnes amb xerrades i dinàmiques. La Maria Antonia Movilla, professora del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià, explica que “els dies després de col·laborar amb Càritas les dones del menjador ens comenten que els nens i nenes es mengen tot el que tenen al plat”. Un gest que, en el present, evita llançar menjar i, de cara a un futur, planta la llavor del reaprofitament alimentari.
