Càritas denuncia que la precarietat laboral i el cost de l’habitatge releguen l’alimentació a un segon pla a les llars amb menys ingressos
En el conjunt d’Espanya, una de cada deu persones –uns 4,7 milions de persones– pateixen inseguretat alimentària lleu o moderada. Això vol dir que moltes famílies no poden accedir als aliments que desitgen o es veuen obligades a modificar la seva dieta per manca de recursos. Pel que fa a les llars acompanyades per Càritas a Catalunya, més de la meitat no poden garantir una alimentació adequada, cosa que posa de manifest la preocupant situació d’inseguretat alimentària i la manca de dret a l’alimentació. A més, el 76% de les famílies admeten no poder adquirir aliments frescos amb una regularitat mínima, situació especialment preocupant quan el 44% tenen menors d’edat a càrrec.
L’augment dels preus a la cistella bàsica, la precarietat laboral i el cost de l’habitatge han relegat l’alimentació a un segon pla a les llars amb menys ingressos. “Sabem l’impacte que té l’alimentació sobre la salut física i emocional. Una dieta insuficient, desequilibrada o basada en productes ultraprocessats compromet el benestar, especialment de la infància” assenyala Maria Martínez, responsable del programa pel dret a una alimentació saludable, sostenible i inclusiva de Càritas Espanyola.
Més enllà de les dades, Càritas posa el focus a la vivència de les persones. “Ens preocupa com es produeix l’ajuda alimentària. Com afecta quan algú ha de fer una cua per rebre una bossa de menjar, quan no han pogut triar els aliments, quan sembla que més que un dret és un privilegi o un regal”, subratlla Martínez.
Per això, Càritas promou un model basat en drets, que substitueix el lliurament d’aliments en espècie per ajudes econòmiques personalitzades, que permet a les famílies gestionar el pressupost i triar els productes més adequats a la salut, la cultura i els costums. Aquest enfocament, a més de fomentar l’autonomia i l’autoestima, contribueix a la cura del planeta en reduir el malbaratament alimentari i prioritzar el consum local i sostenible.
Càritas demana a les administracions públiques que adoptin models que capaciten a les persones, que son inclusius i sostenibles, i que reconeixen la capacitat de la ciutadania més vulnerable per gestionar els seus recursos i assegurar el dret efectiu a una alimentació digna. “Cal que les administracions es comprometin i garanteixin aquests models, perquè les persones que es veuen en una situació de precarietat socioeconòmica, per mitjà d’una ajuda econòmica, puguin gestionar i administrar la seva compra”, afirmen.
