Ho consideren un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria en oferir respostes a qui no espoden acollir a les vies ordinàries
La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola celebren l’anunci d’un procés que condueixi a la regularització extraordinària de persones migrants que viuen al nostre país. Consideren aquesta mesura com un acte de justícia social i de reconeixement a tantes persones migrants que amb el seu treball fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país, malgrat el fet de mantenir-les en situació irregular.
Aquest Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) considera que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, en oferir resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries.
El reglament d’estrangeria ha suposat un avenç en algunes qüestions, però està patint ajustos freqüents i adoleix d’algunes llacunes que ameritarien la seva reforma per consolidar-les. Per això, aquest grup eclesial ha sol·licitat en reiterades ocasions que incorpori, tal com s’ha fet amb anterioritat, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.
El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig de 2025, constitueix un pas positiu i necessari per garantir els drets i la dignitat de les persones migrants. Tanmateix, deixa fora nombrosos col·lectius vulnerables que les nostres entitats acompanyen quotidianament i que han estat objecte reiterat de les demandes que, com a entitats eclesials, han fet en aquests anys de treball per la ILP de regularització:
- Persones sense possibilitat d’acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per pèrdua de documents en situacions de precarietat o emergència.
- Persones indocumentades, que no poden accedir a la cèdula d’inscripció a causa de tràmits excessivament rígids.
- Persones amb difícil ocupabilitat per edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.
- Treballadores i treballadors que, tot i poder treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud de l’administració.
- Sol·licitants de protecció internacional denegada, que queden atrapats en llargs períodes d’irregularitat.
- Famílies amb nens i nenes en situació irregular que, tot i complir requisits, no podran ser regularitzades.
Les entitats eclesials han treballat en un procés participatiu que va arribar a concitar més de 900 organitzacions de tota mena i va recollir més de 600.000 signatures per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Des de l’any 2023, les quatre entitats han participat en multitud de reunions amb actors polítics i socials exposant la preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament que duen a terme les entitats eclesials per la relació innegable entre irregularitat administrativa i exclusió social.
Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrants viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què es troben moltes d’elles provoca que el 68% es trobi en exclusió social. Segons les darreres dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució el 2024 no tenia regularitzada la seva situació, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des del 2019.
En el cas de les persones acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona, el 56% es troben en situació administrativa irregular. 1 de cada 4 d’aquestes persones són infants i adolescents. Davant d’aquest escenari, durant el 2024 hem contribuït a la tramitació de 916 processos, un 11,4% més que l’any anterior. Sabem que facilitat la regularització és obrir la porta a la dignitiat i la integració real.
En aquest dia, les entitats eclesials posen l’èmfasi en la immensa tasca de diàleg que s’ha dut a terme i en l’àmplia aprovació que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. Aquesta regularització extraordinària ha estat demandada per amplis sectors de la societat per ser una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió.
