Espais com la RAEMH ens permeten construir ponts, teixir aliances i sembrar esperança davant les realitats migratòries en un moment en què és més necessari que mai.
Del 23 al 27 de juny va tenir lloc a Rabat la trobada anual de la RAEMH, la Xarxa Àfrica-Europa per la Mobilitat Humana. Es tracta d’una xarxa d’entitats d’Església d’arreu d’Àfrica i Europa que treballa per acompanyar la mobilitat humana als països d’origen, trànsit i destí.
Càritas Barcelona, a través de la confederació de Càritas Espanyola, forma part d’aquesta xarxa i va participar en el taller celebrat a Rabat, juntament amb una cinquantena de persones més, per aprofundir en la realitat migratòria. Enguany, a més de compartir el context migratori de cada país participant (Mali, Marroc, Senegal, Níger, Mauritània, Guinea Conakry, Espanya, Itàlia, França, entre d’altres), es van abordar temes com el dol migratori, la narrativa sobre la immigració i les dificultats per obtenir documentació, així com possibles sinergies per fer-hi front.
Durant l’estada, vam ser acollits pel cardenal Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat, que ens va exposar la realitat migratòria al Marroc. En aquest país conflueixen persones marroquines que migren i persones migrants que provenen d’altres països africans i que estan al Marroc en trànsit, amb la intenció d’arribar a Europa. Aquesta situació és comuna a molts països africans malgrat les complexitats com la manca de recursos, els efectes del canvi climàtic -que empeny les persones del camp a la ciutat- i la presència de grups terroristes en algunes zones.
Espais com la RAEMH permeten establir col·laboracions entre entitats i generar oportunitats de treball conjunt al llarg de l’any. Per exemple, d’aquesta trobada n’ha sorgit un grup de treball sobre el canvi de narratives i un espai per continuar abordant la situació de les persones indocumentades. Tanmateix, més enllà dels projectes concrets, la RAEMH és un espai que construeix comunitat i fraternitat amb aquells que, des de diferents llocs, acullen i acompanyen les realitats migratòries i ajuda a conèixer una altra cara de la realitat migratòria.
En aquest sentit, mai oblidaré el que ens van explicar els companys del Marroc: part de la seva feina diària consisteix a trucar a les famílies de persones que han mort intentant arribar a les Illes Canàries. Famílies que no coneixen personalment i que tampoc els coneixen a ells. Aquesta realitat ens fa prendre consciència del privilegi que tenim pel simple fet d’haver nascut en un altre continent, un fet completament aleatori.
Finalment, espais com la RAEMH ens permeten construir ponts, teixir aliances i sembrar esperança en un moment en què és més necessari que mai. Ens mostren que, al continent africà, la migració irregular sovint és l’única via possible davant la impossibilitat d’obtenir un visat. I ens recorden que els moviments migratoris no s’aturaran per més traves legals que s’hi posin, perquè les realitats que viuen en aquests països són molts dures i continuaran amb un risc per a la vida de les persones cada vegada més elevats.
Davant d’aquesta realitat, com a comunitat cristiana, només hi ha una resposta possible: la fraternitat. Obrir els braços als nostres germans i germanes, tant als països d’origen —per contribuir a transformar la seva realitat— com als de destí, esdevenint ponts i essent acollidors, tal com ens demana Jesús segons Mateu 25,35: “Era foraster, i em vau acollir”.
