Les organitzacions recorden que el padró és una obligació legal dels ajuntaments i una porta d’entrada als drets socials
La regularització extraordinària aprovada pel Govern espanyol que ha de reconèixer la ciutadania d’entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya, segons estimacions de la Generalitat, no pot exigir com a requisit l’empadronament perquè nombrosos ajuntaments estan negant el registre a persones que viuen als seus municipis, incomplint per tant l’obligació que tenen d’inscriure tothom que hi resideix.
Tal com hem denunciat en repetides ocasions des de la Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes que sumem al voltant de 500 entitats (entre elles Càritas Diocesana de Barcelona), desenes d’ajuntaments a Catalunya no garanteixen el compliment del tràmit d’empadronament i vulneren així el que és una obligació tant per a l’administració pública local, com per a la ciutadania.
La regularització anunciada per la Moncloa, que s’ha de fer efectiva amb la màxima celeritat perquè les persones migrades puguin fer efectius els seus drets i sortir de les situacions d’exclusió a què les aboca la irregularitat administrativa, posa de manifest un cop més la necessitat de comptar amb registres padronals que reflecteixin la realitat als nostres pobles i ciutats. La funció del padró és saber qui viu als municipis per tal que els ens locals puguin dimensionar els seus recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
El padró no atorga drets, és la porta d’accés als drets que el nostre ordenament jurídic reconeix a totes les persones. Negar o posar traves a l’empadronament és vulnerar els Drets Humans perquè impedeix o dificulta l’accés a la salut, a l’educació o als serveis socials. En el procés actual que ha de regularitzar la situació administrativa de centenars de milers de persones a l’Estat espanyol no es pot exigir estar empadronat perquè suposaria continuar condemnant una part d’aquesta ciutadania a la precarietat i l’exclusió.
La Xarxa d’Entitats pel Padró continuem reclamant el compliment de la normativa que regula l’empadronament com a registre administratiu per conèixer la població dels municipis, i alhora recordem que la prioritat ha de ser el compliment dels drets de totes les persones.
