L’Elisabet Ureña, jurista del servei de migració de Càritas Barcelona, fa el contrapunt i recorda que moltes de les 67 propostes que el Consell Municipal d’Immigració va recollir l’any 2014 encara estan pendents de posar-se en pràctica
L’Ajuntament de Barcelona ha donat resposta a les propostes del Consell Municipal d’Immigració –ens en què participa Càritas Diocesana de Barcelona- per afavorir la regularització de les persones immigrades i garantir l’accés de la població estrangera als serveis municipals. Les mesures estaven incloses dins de l’informe “Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració”, elaborat al 2014, que reclamava a les administracions que es milloressin els mecanismes per a la tramitació dels expedients d’estrangeria per evitar que moltes persones caiguin en situacions d’irregularitat sobrevinguda o es vegin amb la impossibilitat d’accedir a la regularització.
El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha reivindicat, en roda de premsa, que els immigrants puguin ser ciutadans de primer dret, de manera que puguin accedir als serveis i equipaments per regularitzar la seva situació, que actualment els condemna a l’economia submergida. D’aquesta manera, Asens ha anunciat que l’Ajuntament de Barcelona reforçarà el circuit d’empadronament a persones sense un domicili fixe (aquells que viuen al carrer o en cases d’amics o familiars) i a tots aquells en situació de vulnerabilitat o precarietat.
Afavorir la regularització
L’Elisabet Ureña, jurista del servei de migració de Càritas Barcelona, ha valorat l’aplicació de les propostes recollides el 2014 en l’aspecte més pràctic i ha conclòs que moltes d’elles encara estan pendents. Per això, les prioritats en les quals treballarà el Consell Municipal d’Immigració de cara a l’any que ve són:
• Propostes per afavorir l’accés a la regularització de les persones.
• Propostes per protegir la família i garantir el reagrupament familiar. Que s’apliqui l’interès del menor i que es creïn registres de parelles de fet a nivell estatal.
• Propostes per mantenir l’autorització de treball i residència. Que si no han cotitzat, no es denegui sistemàticament l’autorització o que hi hagi una renda mínima garantida.
• Propostes contra la identificació en controls policials per qüestió ètnica. “Amb aquests controls, li recordem a la persona que és estrangera i, a sobre, té un efecte negatiu que recau sobre els altres”, ha comentat Ureña.
En aquest context, la jurista de Càritas ha advertit que “després de la crisi econòmica, hem entrat en una crisi social en què els immigrants tenen un pitjor panorama respecte la feina i això els impedeix obtenir l’autorització de residència”. Finalment, Ureña ha acabat amb una reflexió respecte a la situació actual la resposta de la qual tindrà conseqüències per a tots: “Es tracta de decidir quin tipus de societat volem”. Una reflexió que dóna molt a pensar.
