Cada 18 de desembre celebrem el dia internacional de les persones migrades. És una data marcada al calendari per celebrar la diversitat i la riquesa que aporten les persones migrades, els nostres veïns i veïnes. I parlo de celebrar, perquè cal celebrar la diferència davant l’augment de discursos d’odi
Que els discursos negatius contra les persones migrades han augmentat és un fet. Escoltem als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i a una part dels polítics vincular migració amb delinqüència, i, a més, els que no fan aquesta vinculació directa tampoc s’atreveixen a defensar el contrari, perquè la migració no dona rèdit polític.
“Venen a robar”, “ens prenen la feina”, “no s’integren”, “volen substituir la nostra cultura”, “són il·legals” o “s’aprofiten de les ajudes”, són missatges que estan calant a la societat, i que ja formen part de les converses de bar. Què en sabem de la veritat d’aquests missatges? D’on provenen? Les xarxes socials són fiables per informar-nos? Un missatge pot definir a tot el col·lectiu de persones migrades? Cada vegada que escoltem aquests missatges hem de pensar d’on provenen i contrastar-ho, acudint a informes, a l’origen de la informació, o fins i tot compartir els nostres dubtes amb una persona migrant propera (una mare de l’escola, una companya de feina o la persona que ens despatxa a la fruiteria).
Tal com ens diu el Papa Francesc, cal recuperar una mirada solidària i empàtica vers les persones en mobilitat humana. Cal escoltar-les per adonar-nos que, malgrat les diferències, els motius pels quals es lleven cada dia són els mateixos que els de la resta de la societat. Hem de conèixer la realitat dels països d’on provenen per descobrir que migren per manca d’esperança i d’oportunitats. Que triarien quedar-se als seus països, i que la desesperança és molt gran quan decideixen posar en risc la vida per millorar la seva situació.
És important que coneguem la normativa d’estrangeria i el funcionament dels consolats espanyols a l’estranger per entendre que, per les persones nacionals de països als quals demanem visats d’entrada, venir “legalment” és impossible, perquè la possibilitat d’obtenir un visat és pràcticament nul·la. I cal comprendre, malgrat que aquest és l’argument que menys m’agrada per l’utilitarisme que implica, que Europa, Espanya i Catalunya necessiten persones treballadores, que ens cal la migració perquè som una societat envellida, i que els indicadors econòmics ens parlen de que els països de l’OCDE l’any 2050 necessitaran 300.000 persones per cobrir llocs de treball essencials.
Acollir les persones migrades és un win-win: tots hi sortim guanyant. És sinònim de justícia, de drets humans, però també d’economia. Davant d’aquestes certeses, cal que ens impliquem. El repte és construir plegats un nou nosaltres on tothom trobi el seu lloc.
