Durant el 2024, Càritas Diocesana de Barcelona ha acompanyat 33.829 llars, on viuen 79.083 persones
Càritas Diocesana de Barcelona ha ofert la Roda de Premsa de presentació de la memòria 2024. Miriam Feu, responsable d’Anàlisi social i de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha desgranat les dades més rellevants de l’acció de Càritas a la diòcesi de Barcelona durant el 2024. Càritas ha acompanyat 33.829 llars, on viuen 79.083 persones. “Les xifres de persones acompanyades són similars a l’any passat, però les necessitats s’intensifiquen, ja que en la majoria de casos les famílies necessiten més suport per cobrir despeses com l’habitatge”, ha indicat. En aquest sentit, Feu ha apuntat que el 74% de les llars no disposen d’un habitatge digne, situant-se 2 punts percentuals per sobre de la xifra de l’any anterior (inclou les llars que viuen en habitacions, al carrer, en recursos residencials d’alguna entitat social, amb un lloguer sense contracte o bé ocupant). “L’habitatge continua essent un dels principals factors que aboquen a les persones a l’exclusió. L’accés a l’habitatge és tan restrictiu que més de la meitat de les llars que atenem s’han de conformar a subsistir en una habitació de relloguer”, ha advertit la responsable d’anàlisi social.
Amb relació a les dificultats per accedir a un habitatge, les persones en situació administrativa irregular ho tenen més difícil, provocant que gairebé 9 de cada 10 no disposin d’un espai adequat on viure. “La irregularitat impacta en tots els àmbits de la vida. La impossibilitat de treballar amb un contracte obliga aquestes persones a sobreviure amb feines dins el mercat informal, sense estabilitat i amb unes condicions molt dures. A més, impedeix que puguin accedir a un pis amb contracte de lloguer, les aboca a viure en habitacions, patir tota mena d’abusos de poder i no tenir més alternativa que acabar vivint al carrer”, ha denunciat Feu. En aquest sentit, Càritas ha apuntat que el 56% de les persones ateses durant el 2024 es trobaven en situació administrativa irregular, i que 1 de cada 4 d’aquestes persones eren infants i adolescents. “Els infants són els més invisibilitzats, però també els que més pateixen les conseqüències d’aquesta exclusió social. Per això és imprescindible reforçar les polítiques públiques de protecció cap a aquest col·lectiu”.
El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha apuntat que les persones en situació administrativa irregular reben un doble càstig, ja que no només pateixen una situació d’exclusió social més intensa, sinó que són la principal diana dels discursos d’odi. “Això no va dels uns contra els altres, sinó d’un estat del benestar que fa aigües i que en lloc de garantir drets als que més ho necessiten, els enfronta”.
Tot i el difícil context, el director de l’entitat ha fet valdre la tasca de Càritas, posant en relleu que durant el 2024, l’entitat va destinar 1,1 milions d’euros en ajudes a l’habitatge (737.437 € en ajudes al relloguer), i que 1.918 persones van residir en pisos unifamiliars de la Fundació Habitatge Social, pisos compartits i centres residencials. Així mateix, Càritas va contribuir a la tramitació de 916 processos de regularització, un 11,4% més que l’any anterior. Sala també ha destacat que Càritas continua impulsant el treball comunitari com a eina d’integració, i que durant el 2024 més de 15.000 persones han participat en espais relacionals i comunitaris de l’entitat.
Pel que fa a les possibles solucions, Càritas ha demanat que es garanteixi el dret a la protecció social per mitjà de l’empadronament de totes les persones que viuen en un municipi. “El padró és coneixement i obligació. No només és sinònim de residir en un municipi, sinó que garanteix que les persones puguin ser ateses pels serveis socials, independentment de la seva situació administrativa”, ha dit Sala. Així mateix, també ha demanat acabar amb el sensellarisme i l’exclusió residencial, disposant d’habitatges socials d’emergència que donin una resposta residencial temporal de caràcter universal. Finalment, ha demanat que es promoguin vies legals i segures per aquelles persones que decideixen migrar. En aquest sentit, Càritas considera que la reforma del Reglament d’Estrangeria és insuficient per a donar resposta a les necessitats actuals, a l’hora que apel·la a la responsabilitat de tots els partits per a l’aprovació de la ILP per a la regularització extraordinària de persones estrangeres.
Finalment, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha fet referència a la campanya de Càritas “Mentre hi hagi persones, hi ha esperança”, recordant que aquest diumenge es farà la col·lecta extraordinària a les parròquies en favor de Càritas, i indicant que tot i que les dades que l’entitat podrien portar-nos a la desesperança i al pessimisme, cal que les persones que conformen l’Església de Barcelona siguin fars d’esperança davant d’un món que pateix tant de dolor.
