Tots els partits polítics participants als Dilluns dels Drets Humans coincideixen en que calen polítiques per fomentar l’accés a l’habitatge de manera urgent
El passat 24 d’abril, amb motiu de les eleccions municipals del 28 de maig, els candidats dels principals partits polítics que es presenten a les eleccions de Barcelona van participar en el debat electoral dels Dilluns dels Drets Humans, ECAS i lafede.cat. El debat, que va celebrar-se al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el van moderar els periodistes Abigail Armengol (betevé) i Toni Castro (La Xarxa) i van participar-hi Ester Capella (ERC), Marc Serra (BeC), Joan Ramon Riera (PSC), Neus Munté (Trias per Barcelona – JxCAT), Nico Ortiz (C’s), Marilén Barceló (Valents), Juan Milian (PP) i Basha Changue (CUP).
En un primer bloc, els partits van coincidir a dir que l’habitatge s’ha de situar com el problema número u que cal abordar durant el proper mandat. Marc Serra, representant de Barcelona en Comú, va defensar la gestió del govern municipal dels darrers anys, indicant que s’ha passat de 7.000 a 11.600 habitatges de titularitat pública.
El representant del PSC va admetre que hi ha una manca d’oferta d’habitatge a Barcelona, i que això fa augmentar exponencialment el preu del lloguer. Va proposar activar sol que està lliure, i arribar a 50.000 habitatges al voltant dels barris de la Sagrera i la Marina del Prat Vermell.
Per part d’Esquerra Republicana, però també des de la CUP i C’s, es va coincidir a dir que l’accés a l’habitatge és un dret, i que ningú pot accedir a tots els drets si no té un lloc on viure. Pel que fa a les propostes, ERC va defensar la construcció de 20.000 habitatges més a Barcelona, dels quals 6.000 o 8.000 haurien d’oferir un lloguer assequible. A més, també va apostar per la rehabilitació i mobilització d’habitatges buits, proposta amb la qual va coincidir Neus Munté, i transformar aquelles oficines que es troben en primeres plantes en habitatge.
La candidata de Trias per Barcelona i el representant del Partit Popular van afirmar que la llei obliga a destinar el 30% dels pisos nous de Barcelona a habitatge assequible ha estat un fracàs. En el cas de Neus Munté, va proposar flexibilitzar els criteris per accedir a la mesa d’emergència, ja que com va apuntar el candidat de C’s, hi ha 700 persones en llista d’espera per accedir-hi. “Limitar els preus del lloguer mai no és la millor solució. Una bona mesura seria reduir l’IVI dels propietaris d’immobles de Barcelona en un 30%”, va afegir el candidat del PP.
El representant de C’s va denunciar que a Barcelona no s’arriba al 2% del parc d’habitatge públic i la representant de Valents va apuntar que caldria arribar a la mitjana europea, situa en el 9%. Davant d’aquesta problemàtica, ambdós van apostar per la col·laboració publicoprivada a l’hora de posar en marxa noves promocions d’habitatge.
Finalment, la CUP va instar a no tractar l’habitatge des d’una concepció mercantilista, denunciant les pràctiques abusives dels fons voltor. També va demanar una major col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a l’hora de construir i ampliar el parc públic de lloguer social.
Durant aquest primer bloc, es va fer especial èmfasi en la situació que pateixen molts joves que volen emancipar-se, però que no poden fer-ho per l’elevat cost dels lloguers. Algunes de les propostes per aquest col·lectiu plantejaven la construcció de 3.500 habitatges destinats als menors de 35 anys (PSC), ampliar els ajuts a lloguer per evitar que els joves marxin de la ciutat (Trias per Barcelona i Valents) o fomentar els avals perquè els joves puguin emancipar-se (C’s).
En el segon bloc, els partits van exposar les seves receptes per reduir l’exclusió social. El representant de Barcelona en Comú va explicar que les desigualtats s’han reduït 1 punt des de 2015, i que l’Ajuntament inverteix uns 250€ de mitjana per habitant en polítiques socials. Així mateix, va defensar que a Barcelona pots empadronar-te sense domicili fix. “M’agradaria que la resta de municipis de l’àrea de Barcelona això també succeís”, va dir.
El representant del partit socialista va iniciar la seva intervenció recordant que la pandèmia encara ha agreujat més les desigualtats. A parer seu, per reduir la pobresa caldria que l’ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives fossin compatibles i que cal tenir en compte que el cost de la vida a Barcelona és un 11,3% major que a la resta de Catalunya. Riera també va posar el focus en la solitud que pateixen les persones grans i en la bretxa digital que pateixen molts col·lectius.
Neus Munté va afirmar que calia dotar de més recursos els serveis socials municipals, i va posar el SAIER o el SARA com a exemple d’equipaments infradimensionats, crítica a què també es va sumar la representant de Valents. “Hi ha llistes d’espera molt llargues, i les persones que necessiten ajuda requereixen respostes ràpides”, va indicar.
El candidat del Partit Popular va situar la feina com la millor recepta a l’hora de combatre l’exclusió social i va advertir que malgrat que l’empadronament és una porta d’accés a drets, també cal vetllar per una arribada de persones migrants legal i ordenada.
Maribel Barceló va acusar el govern municipal de fer una inversió social insuficient, i que caldria implementar una reforma dels serveis socials. “Tenim els millors professionals de l’àmbit social, però no compten amb els recursos necessaris. Hi ha 14 o 15 dies d’espera fins a la primera visita a serveis socials, i això s’ha de resoldre”, va dir. També va proposar més programes d’inserció sociolaboral i fer una reforma del QUESP, ja que actualment està desbordat.
Ester Capella, candidata d’Esquerra, va denunciar que la llei d’estrangeria situa a molts ciutadans en un llim jurídic, i que això provoca que hi hagi persones amb tots els drets i d’altres que no existeixen, administrativament parlant. “Cal posar a la persona al centre, i no basar les polítiques en l’assistencialisme”, va defensar.
Finalment, Basha Changue va recordar que 1 de cada 4 persones de Barcelona es troba en risc d’exclusió social, que un 38% de les persones treballadores són pobres i que 1231 persones dormen als carrers i places de Barcelona. “Tenim una visió assistencialista de les polítiques socials, i l’externalització de serveis socials suposa una precarització dels drets dels treballadors”, va denunciar. Com a propostes, va defensar una renta bàsica universal, i que per garantir els drets de les persones migrants cal desobeir. “Hem de plantar cara a la guàrdia urbana quan pren decisions que considerem injustes”, va defensar.
