Càritas Diocesana de Barcelona acomiada, junt amb tota l’Església de Barcelona, l’Any de la Misericòrdia
“La misericòrdia és l’amor en l’inici del procés que roman present i actiu al llarg del camí tot i que, per a això, necessita la complicitat de la comunitat cristiana”. Així definia Juana Martín, responsable del Servei d’Ajuda als Refugiats de Càritas Diocesana de Barcelona, el terme misericòrdia en l’acte de clausura d’aquest Any Jubilar, que va tenir lloc el passat dissabte a la Basílica de Santa Maria del Mar. I és que Càritas ha estat una de les entitats que ha posat en pràctica les obres de misericòrdia que demanava el papa Francesc, com bé constatava Juana Martín, “sentint el dolor del nostre món manifestat amb noms i rostres que fugen de les guerres, que són refutats i retornats a la misèria; mares que afronten soles el caminar dels seus fills; infants invisibles i desprotegits; ancians; presos; aquells que no tenen esperança per aixecar-se… La missió de Càritas és acompanyar, acollir i empoderar.”
També la Diana, una refugiada siriana que s’ha establert a Barcelona, va mostrar tot el que les diferents entitats d’Església havia fet en aquest Any de la Misericòrdia. Fa un any, la Diana va sortir d’Alepo per aconseguir una vida digna després de sobreviure a cinc anys de guerra: “Els refugiats ens hem acostumat a una vida sense somnis”. Sant’Egidi la va acollir i ara és ella qui cuida ancians a Nou Barris. La Diana va donar una lliçó a tots els presents, que omplien de gom a gom la basílica: “Les institucions acullen però només les comunitats integren”.
No a totes les pobreses
Seguint aquesta línia, el manifest de la misericòrdia reivindicava la “lluita amb valentia contra els diversos tipus de pobresa existents a casa nostra”: pobresa física –aquells que no disposen dels béns materials necessaris-, pobresa cultural –aquells que se’ls impedeix progressar com a persones-, pobresa social –la que dificulta les relacions interpersonals- i pobresa espiritual –aquella que no permet obrir el cor a la transcendència.
Amb la lectura del manifest i el cant de l’Himne de la Misericòrdia, es concloïa l’Any Jubilar tot i que, amb ell, no s’acaba la misericòrdia. Ho va deixar clar l’Arquebisbe Omella, que va anunciar que la misericòrdia en acció marcarà l’estil de la vida diocesana de Barcelona en un futur, més concretament, en el proper pla pastoral diocesà.
