Debat al voltant de la jornada d’ECAS sobre rendes, ciutats i Tercer Sector
Vivim a un món on el paradigma del treball ha deixat de permetre subsistir-hi a gran part de la població. Tenir feina ja no vol dir tenir una sortida de l’exclusió social ni, molt menys, de la pobresa. Dins d’aquesta nova realitat, l’agenda pública fa temps que debat la implementació de diferents eines per garantir les rendes de les persones.
És en aquest sentit que a Catalunya s’ha aprovat aquest any la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), pensada per substituir la Renda Mínima d’Inserció. Però a les dificultats d’implementar aquesta nova eina, hem de sumar les diferències en el nivell de vida de la ciutadania segons allà on viu. Resulta evident que, no són necessaris els mateixos diners per cobrir les necessitats bàsiques a Barcelona o a Vic. Les ciutats, ja no tant les empreses, s’han convertit en el terreny de debat i de cerca de respostes per garantir unes condicions materials de vida a totes les persones que hi viuen. I aquest debat no les han agafat en un bon moment.
Des de la crisi de 2007, les ciutats europees han viscut el que el coordinador de projectes d’Urban Innovative Actions de la Unió Europea, Raffaele Barbatos, va anomenar a les jornades d’ECAS com “la tempesta perfecta”. Els municipis es van quedar sense ingressos degut a la crisi econòmica al temps que se’ls van multiplicar els problemes i reptes polítics i socials. Per si això fos poc, la ciutadania va incrementar la seva demanda de millorar les condicions de vida i, en aquest procés, ha mirat a l’administració més propera que tenen: les ciutats.
De manera que, fent efectiva aquella frase que diu que les competències municipals comencen allà on les competències de les altres administracions acaben, diversos ajuntaments s’han posat a desenvolupar diferents projectes de rendes mínimes. Totes en fase experimental, ja que són molts els dubtes sobre l’impacte que poden tenir en la cohesió social.
Dels quatre casos que la jornada d’ECAS va presentar, tres estaven en fase experimental i l’únic que està completament implementat és el cas de la renda social d’A Corunya. Aquesta ciutat gallega, va implementar al 2016 una renda de ciutat substitutiva de la renda mínima de l’administració autonòmica. Donat que la legislació no els deixa aprofundir en la complementarietat, van decidir cobrir els buits que tenia la prestació autonòmica, i ho van fer des d’una visió inclusiva, participativa i amb visió de gènere. Una renda de ciutat concedida a la llar i que, segons el nombre de persones que hi hagi, pot arribar als 1.000€ durant un termini mínim de 6 mesos, extensible fins a 18 i renovable.
Dels casos experimentals, el més avançat és el cas de la renda bàsica finlandesa. Implementada a tot el país, aquesta renda de 560€ al mes té per destinatari la població que és a l’atur. L’objectiu del projecte és conèixer quin impacte té una sistema de renda bàsica sobre la motivació de treballar en el context finés. És en fase de proves i té 2.000 beneficiàries repartides per tot el país.
En fase de formulació de l’experiment, i esperant que la situació política desbloquegi la seva implantació, la ciutat d’Utrech i la universitat de la ciutat, tenen un projecte de renda bàsica pensat per unes 200 persones durant dos anys. Aquestes persones rebran 980€ al mes, i seran repartits en tres grups. Un rebrà els 980€ sense condicions, un altre, els rebrà a canvi de participar en diversos processos d’inserció, i un últim tindrà els 980€ sense condicions i un extra de 200€ condicionats. L’objectiu és conèixer com simplificar, millorar, estimular les polítiques de rendes, i com fer-les un veritable ascensor social.
L’últim cas és el més interessant en tots els sentits. Per proximitat, ja que és liderat per la ciutat de Barcelona. Però també per formulació. L’Ajuntament de Barcelona implantarà la fase experimental a 10 barris de l’Eix del Besós de la ciutat. La població destinatària seran persones que ja són ateses per Serveis Socials Municipals, que estan al programa d’inserció laboral Labora i que, com a mínim, portin dos anys empadronats a la ciutat. El seu inici és imminent, i en total cobrirà a 1.000 persones amb aquest perfil, les quals seran repartides en tres grups segons si la renda que perceben sigui condicionada, no condicionada, limitada segons nous ingressos, o sense límits.
Els quatre exemples, que ECAS va tenir l’encert de presentar en aquesta jornada, són diferents entre ells però caminen junts en la necessitat de garantir una renda mínima a les persones més desfavorides de cada societat. Una nova forma d’intervenció social que segurament ens obligarà a tot i totes a adaptar els nostres projectes, però també a canviar mentalitats i modes d’interpretar la realitat. Reptes i més reptes per la justícia social.
