Un 17,3% de les famílies s’han vist obligades o plantegen mudar-se a un habitatge més assequible. Un 14,1% de les llars ateses han rebut amenaces d’expulsió del domicili
- El 68% de les llars ha empitjorat el seu estat de salut emocional, incrementant l’ansietat i/o la dificultat per dormir. A més, han augmentat un 19% els conflictes a la llar
- 1 de cada 3 llars ha baixat el rendiment escolar: Un 12% de les llars no té accés a internet i un 35% desconeix com fer tràmits per aquesta via
La COVID-19 porta associada una crisi social sense precedents, tal com mostra l’informe web que Càritas Diocesana de Barcelona ha fet públic per entendre els estralls econòmics que ha suposat per a les famílies ateses per l’entitat.
Amb el títol “(Primer) impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona”, l’informe ha entrevistat a 475 llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona entre el 18 i 25 de maig. Entre d’altres s’ha preguntat sobre l’impacte de la crisi de la COVID-19 en l’ocupació, la situació econòmica, l’habitatge, la convivència i les cures, l’educació i la bretxa digital, les xarxes de suport i de solidaritat i les expectatives de futur.
L’impacte ha estat molt intens, amb una elevada destrucció d’ocupació, i un augment de la taxa d’atur de 26 punts percentuals, cosa que ha afectat, al seu torn, en la davallada dels ingressos, del 36%. Així, els ingressos provinents de l’ocupació formal (feines amb contracte) han caigut un 42%, i els provinents de l’ocupació informal (economia submergida) un 73%, posant de manifest la major vulnerabilitat de les persones que fins ara han estat subsistint amb feines precàries. La desprotecció d’aquestes persones s’agreuja, ja que no poden accedir a les prestacions per desocupació. En el cas de les persones en situació administrativa irregular és més greu, perquè no tenen accés ni tan sols a la darrera xarxa de protecció recentment aprovada, l’Ingrés Mínim Vital (IMV), ni a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
Aquesta notable reducció dels ingressos provoca que 1 de cada 4 llars ateses per Càritas Barcelona no tinguin cap mena d’ingrés, que a un 41% de les famílies els hi sigui impossible seguir una dieta equilibrada o que un 24% no pugui comprar medicaments. A més, s’agreuja una problemàtica molt extensa a Barcelona i als municipis del seu entorn, que és l’emergència habitacional: un 42,9% de les llars no pot fer front als pagaments de lloguer o hipoteca, incrementant el risc de ser desnonades o perdre la llar.
D’altra banda, la crisi de la COVID-19 i el confinament han dificultat la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar, provocat un augment dels conflictes en un 19% i la impossibilitat de compatibilitzar la feina amb la cura d’infants i adolescents. Així, un 13% de les llars ha hagut de renunciar a una feina per fer-se cura dels menors.
A aquesta situació s’hi suma la bretxa digital existent, amb un 12% de les llars sense accés a internet i un 35% sense habilitats per fer tràmits per aquesta via, mentre que en 1 de cada 3 llars ha baixat el rendiment escolar, no només per no disposar d’aparells electrònics, sinó també per altres tipus de dificultats personals.
La crisi i el confinament han tingut un impacte negatiu sobre la salut, especialment sobre l’estat psicoemocional de les famílies. Un de cada quatre llars ha vist com empitjorava l’estat físic general dels seus membres i en 7 de cada 10 la crisi ha provocat un increment de l’ansietat i/o la dificultat per dormir.
L’estudi ens mostra que la crisi no és igual per tots i que novament les persones més fràgils són les que estan patint de manera més intensa un empitjorament en les seves condicions de vida. Les famílies inicien aquest període de nova normalitat amb una situació de major vulnerabilitat, ja que les seves condicions són molt pitjors que fa tres mesos. Tanmateix, malgrat aquest context, 9 de cada 10 llars es mostren esperançades pel futur, i creuen que podran avançar cap a una vida millor dins d’una societat més amable i solidària.
