Des de Càritas Barcelona, volem lamentar la mort d’una persona vulnerable per qüestions relacionades amb l’habitatge. La mort d’en Segundo, no és un cas aïllat, sinó que és la punta de l’iceberg d’una problemàtica que arrosseguem des de fa molts anys. És un fracàs de tota la societat.
En Segundo va comptar amb l’acompanyament laboral de Càritas Diocesana de Barcelona entre el febrer i el novembre de 2020, mesos marcats per la pandèmia, ja que des de 2018 no trobava cap oportunitat laboral. Durant aquest període, se’l va acompanyar en la cerca de feina, i se’l va assessorar per vincular-se a serveis socials i demanar la prestació a la qual tenia dret, i que finalment va acabar percebent. Es va presentar a vuit ofertes de feina diferents. Malauradament i malgrat els seus esforços, cap de les ofertes laborals va fructificar.
Hem reiterat diverses vegades que l’emergència habitacional continua ben present a l’àrea de Barcelona, i que el 67% de les llars ateses per Càritas no disposen d’un habitatge digne. El 26% de les llars ateses no tenen ingressos (4.300 llars), 18 punts percentuals més que abans de la COVID-19. Així mateix, el 58% de les persones es troben en una situació psicoemocional pitjor que abans de la pandèmia i un 41% ha patit un o més atacs d’ansietat o pànic. Casos com el del Segundo, mostren el grau de patiment de les persones que no tenen feina i no poden fer front a les despeses d’habitatge, d’alimentació, en definitiva, a poder viure una vida digna.
Insistim en la necessitat d’un pla de rescat estructural de lluita contra les causes generadores d’exclusió social, ja que des de la solidaritat no es pot solucionar un problema estructural. És necessari garantir el dret a l’habitatge, ampliant el parc d’habitatge públic de lloguer social, facilitant l’accés al lloguer de mercat a la població en situació d’exclusió social o destinant més recursos per la Mesa d’emergència i el dret a la protecció social que garanteixi uns ingressos per cobrir les necessitats bàsiques i que contempli les despeses generades per allò que és fonamental: lloguer + alimentació bàsica. Cal que les administracions competents actuïn ja. Les persones vulnerables no poden esperar més.
