COMUNICAT DAVANT L’APROVACIÓ DE L’ACORD UE-TURQUIA
NO A L’ACORD UNIÓ EUROPEA-TURQUIA EN 4 PUNTS
Càritas, CONFER, el Sector Social de la Companyia de Jesús i Justícia i Pau expressen el seu rebuig absolut a l’acord aprovat entre la Unió Europea i Turquia sobre persones refugiades
Dimarts, 22 de març de 2016.- Les entitats d’acció social de l’església (Càritas, CONFER, Sector Social de la Companyia de Jesús i Justícia i Pau) rebutgem l’acord subscrit el passat 18 de març entre la Unió Europea i Turquia sobre les persones refugiades. L’esmentat acord evidencia el fracàs de la Unió Europea en l’adopció d’una política comuna d’asil i en la manca d’un protocol de protecció a les persones refugiades, atorgant prioritat al control de fronteres. Europa està negant obertament l’hospitalitat als que abandonen involuntàriament les seves llars al fugir de la guerra, la persecució i la fam. L’Acord subscrit és insubstancial respecte al preacord. El qualifiquem de deshumanitzant i discriminatori, i dubtem que les mesures que s’hi descriuen puguin aplicar-se.
| |
Per tot això denunciem que:
- L’Acord presenta canvis insubstancials respecte al preacord que sancionava les expulsions col·lectives. Si bé l’Acord prohibeix expressament les expulsions col·lectives i insisteix que les sol·licituds d’asil es resoldran individualment, la celeritat dels terminis previstos, la manca de menció del dret a recurs del sol·licitant d’asil i, sobretot, la consideració de Turquia com a “Estat segur” – i, en conseqüència, la devolució a l’esmentat país de les persones refugiades- planteja enormes contradiccions. No es pot dir que, ara per ara, Turquia sigui un país segur, doncs no ha subscrit el Protocol de la Convenció de Ginebra i només atorga l’estatut de refugiat a ciutadans europeus. Això suposa que no brinda la protecció i els drets (d’educació, salut, protecció, treball, etc.) que el protocol comporta. Si bé és cert que Turquia acull actualment a gairebé 2.800.000 persones refugiades, les seves condicions són extremadament precàries. Un altre punt fonamental és que, actualment, Turquia no garanteix la no devolució al país d’origen on la vida de les persones pot córrer perill. Finalment, el més probable és que, encara que es digui que s’atendrà a les sol·licituds de manera individual, la gran majoria de les persones que a partir d’avui entrin a Grècia des de Turquia siguin retornades a aquest país. Si bé no s’empra el terme devolucions “col·lectives”, es preveu que les expulsions siguin ràpides i sistemàtiques. A la pràctica, les illes gregues es convertiran en camps d’internament plens de persones que fugen de la persecució i de la guerra, i que seran retornades forçosament a Turquia on no volen retornar perquè actualment no s’hi reuneixen els estàndards de protecció adequats. Sol·licitem que es posin tots els mitjans perquè les sol·licituds d’asil que es presentin puguin ser tramitades amb totes les garanties i amb ple respecte als drets humans, tal com s’estableix a la directiva sobre procediment d’asil.
- Considerem deshumanitzant i discriminatori el sistema “un per un”, consistent en que, per cada persona siriana retornada a Europa, es reubica a una persona siriana procedent d’un camp de refugiats de Turquia en territori europeu. És deshumanitzant, ja que considera a les persones refugiades com si fossin números o monedes de canvi i inquietant perquè reassenta a les persones sirianes que romanguin a Turquia, “castigant” a aquelles que busquen la seva seguretat a la Unió Europea. Així mateix, és discriminatori, perquè exclou les persones refugiades d’altres nacionalitats que també fugen de guerres i conflictes en països com Somàlia, l’Iraq, Afganistan, Eritrea o altres. Finalment, és limitatiu, per la quota de les 72.000 persones que puguin acollir-se a aquest sistema en els dos pròxims anys, quan només al 2016, prop de 150.000 persones han arribat a Grècia des de Turquia.
- Lluny de protegir les persones refugiades de les màfies de traficants i evitar-los patiments, el tancament de rutes, com és el cas, ocasiona que s’obrin d’altres cada vegada més perilloses i arriscades. El que brinda protecció a les persones refugiades i impedeix a les màfies continuar amb el seu lucratiu negoci és l’establiment de vies segures i legals d’accés.
- Per posar en marxa les mesures previstes- a Grècia, Turquia i als països europeus- es requereixen mitjans, i tenim seriosos dubtes en que s’utilitzin aquest recursos donat el fracàs dels hotspots (centre de registres de refugiats a Grècia) i dels plans de reubicació i reassentament acordats durant 2015 i que, a dia d’avui, han fracassat estrepitosament. Tenim dubtes fonamentats en que es posin els mitjans i es compleixin els compromisos requerits perquè es duguin a terme les tramitacions i plans de reassentament establerts a l’Acord.
Les entitats signants ens sumem a les mobilitzacions de la societat civil i la setmana passada vam recollir 33.218 firmes rebutjant l’acord, entregant-les al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació. Després de la signatura del pacte, seguim dient NO a aquest Pacte. Els líders europeus han de modificar aquestes polítiques inacceptables i errònies i impulsar polítiques de migració i refugi inspirades en la protecció i l’acollida. Cal frenar la deriva causada pel tancament de fronteres i retrocessos de drets en que es troba immersa Europa i contribuir activament a protegir els drets i la dignitat de les persones refugiades i migrants que arriben a Europa. Cal abordar les causes de la violència, la guerra i els desplaçaments i fomentar una cultura d’hospitalitat en les societats europees, combatent els brots de xenofòbia i racisme. Cal, com assenyala el Papa Francesc, “assumir la responsabilitat en la destinació dels refugiats”. La societat civil ha de seguir rearmada moralment i mobilitzant-se per exigir als líders europeus el #NOalPacteUETurquía.
PER QUÈ DIEM NO A L’ACORD UE-TURQUIA? [+ DESCARREGA EL PDF]
