Nacions Unides ens anima enguany el 10D ‒Dia Internacional dels Drets Humans–, a posar el focus en l’article 1 de la Declaració: “Totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets”.
Per a Càritas, la dignitat de les persones és motor diari del nostre acompanyament i del nostre treball per canviar els milers de realitats personals i familiars d’indignitat i injustícia que, de manera estructural, es perpetuen aquí i a tot el món.
Els Drets Humans són presents a Càritas de diferents maneres, en els nostres fonaments i en les nostres accions, encara que moltes vegades no n’hàgim estat conscients.
Durant aquest temps de pandèmia hem pogut veure en els recursos i programes de Càritas com moltes situacions d’exclusió i vulnerabilitat no han encaixat en les ajudes i prestacions socials per manca dels requisits documentals necessaris. A això s’hi afegeix la necessitat d’utilitzar eines informàtiques i digitals, que ha deixat fora a les persones més vulnerables, especialment els infants i adolescents i les persones grans. Aquest fet ha donat lloc a aquesta terrible “bretxa digital” que està fent tremendament difícil l’accés a aquests drets.
Hem pogut comprovar com unes persones són més iguals que altres. Diàriament es vulneren els drets de milers de persones: a la mobilitat humana, a l’accés a l’aigua, l’alimentació o l’habitatge, a la protecció social o al treball decent i, ara, també, a rebre un tractament digne i adequat davant la pandèmia de la COVID-19.
Des de Càritas creiem que les claus per construir els fonaments d’una societat renovada ha de tenir com a eixos els principis de llibertat, igualtat, dignitat, justícia i bé comú. I tal com ens demana el Papa Francesc, fer-ho des de la universalitat.
Així és com hem de rellegir a Càritas el que diu el nostre Model d’Acció Social sobre “la importància dels processos”: la persona, com a ésser en procés; l’acompanyament, com a procés de desenvolupament personal; i la intervenció caritativa i social, com a temps d’humanització en el qual l’important és també el procés.
I hem de fer-ho partint de la base que allò important no és Càritas, sinó les persones. Per tant, hem de donar prioritat a la participació activa i, en la mesura que sigui possible, de les persones que acompanyem. No podem oblidar que, per aconseguir el nostre objectiu, la inclusió, és indispensable millorar la situació de les persones en situació d’exclusió i fer sentir la seva veu.
