La Victòria i la Pepita són companyes de pis des de fa un any i mig. Viuen a la Rambla del Raval, en un pis compartit de Càritas Diocesana de Barcelona, i aquest Nadal han volgut obrir-nos les portes de casa seva
La Victòria és de Badalona i sempre va viure a casa els pares. Quan els pares i la germana van morir, el propietari li va rescindir el contracte, i la Victòria no va tenir més remei que marxar de casa. En el cas de la Pepita, vivia de relloguer en una habitació de la Ronda Sant Antoni, i quan la llogatera del pis va morir la propietat també li va rescindir el contracte i va haver de deixar l’habitació on vivia. Malgrat que foren situacions difícils, les dues diuen que gràcies a Càritas ara no els hi falta de res, i passant una estona amb elles hem pogut comprovar com desprenen un positivisme envejable.
La Pepita és filla de Sant Romà d’Abella, un poblet d’uns seixanta habitats situat a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). La primera vegada que va viatjar a Barcelona es va quedar meravellada per la ciutat, i va decidir venir-s’hi a viure. “Vaig venir a Barcelona de jove amb el meu pare, i després de veure la ciutat vaig dir-li que jo em quedava aquí”, afirma convençuda. Des de llavors ha viscut a Barcelona, i malgrat les dificultats que ha tingut al llarg de la vida, creu que no es pot queixar. “Fa nou anys que visc en aquest pis compartit. Preferiria viure sola, però totes les companyes del pis ens respectem i convivim correctament”, explica. En aquest pis de la Rambla del Raval hi comparteixen vida quatre dones, i tot i que la convivència és bona, la Pepita i la Victòria diuen que a vegades calen normes i horaris perquè cadascuna pugui desenvolupar la seva vida de la manera més autònoma possible. “Una de les normes que tenim marcades és que no poden entrar homes al pis, i vostè deu ser dels primers que hi entra”, diuen tot rient.
Per la seva banda, la Victòria ens explica que fa un any i mig que viu al pis compartit, i que li agrada viure acompanyada. “Sóc filla de Badalona, i després de cuidar durant molts anys als meus pares i a la meva germana, vaig haver de marxar de casa meva.” La vida de la Victòria no ha estat senzilla. Ha treballat tota la vida, però admet que sempre han sigut feines temporals. Quan els seus pares es van posar malalts, ella se’n va fer càrrec fins que van morir, i seguidament va veure’s obligada a cuidar de la seva germana, que estava malalta. “Quan tens pocs recursos, t’has de fer càrrec de moltes coses, i el temps que has de dedicar-hi no te’l valora ningú”, admet la Victòria.
Tant la Pepita com la Victòria comptem amb uns ingressos que volten els 500€, i aquesta fràgil situació comporta que s’hagin d’estar de moltes despeses. “Penses que mai hauràs de demanar ajuda d’entitats socials com Càritas, que a tu no et passarà – diuen – però ara veiem que a tots ens pot passar”.
Durant la setmana les visita la Sara, una treballadora familiar que els dimarts i els dijous es troba amb elles per veure com estan i si pot ajudar-les en alguna cosa. “La Sara és molt maca, sempre ens pregunta com ha anat la setmana i si necessitem alguna cosa”, diuen. La Victòria ens diu que, en el seu cas, la Sara l’acompanya al metge en moltes ocasions. “Fa un any i mig que visc aquí, i com pot pensar, Barcelona no me la conec tan bé com Badalona”, diu. Quan la Victòria ha de traslladar-se fora del Raval, la Pepita l’acompanya per la ciutat, i d’aquesta manera s’ajuden en tot allò que poden. “Ens fem companyia l’una a l’altre”, afirmen.
Sobre les seves aficions, la Victòria diu que cada setmana va al Casal Tarradellas situat a la Plaça de les Caramelles del barri del Raval. Al casal hi va algunes tardes, i allà es troba amb la resta de companys amb els què celebra dinars, berenars i fins i tot fa alguna excursió. La Pepita diu que ella ha d’estar pendent de la seva mare, ja que és molt gran i viu en una residència de Tremp. Quan pot planificar-s’ho, la Pepita passa uns dies a la capital del Pallars Jussà per fer-li companyia. A més a més, les dues intenten assistir a tots els actes que el Programa de Gent Gran de Càritas Diocesana de Barcelona organitza, i no volen perdre’s la festa de la Gent Gran o les Vacances de la Gent Gran que cada estiu se celebren a Vic.
Els hi preguntem sobre els desitjos d’aquest Nadal. Les dues coincideixen en què el més important és tenir salut. En el cas de la Pepita, afegeix que ella voldrà passar els dies de Nadal amb la seva mare, i la Victòria diu que no vol perdre’s la festa de Nadal de Càritas.
El desig de Càritas per aquest Nadal és poder continuar ajudant persones com la Pepita i la Victòria, persones que tenen esperança en continuar aquest camí i mirar al futur amb optimisme.
