“Tot i les dificultats viscudes durant el 2020, hi ha dades per l’esperança”. Així s’ha expressat Dessirée Garcia, responsable del programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas Diocesana de Barcelona, en presentar les dades d’ocupació de Feina amb Cor, el servei d’acompanyament a l’ocupació de Càritas Diocesana de Barcelona. Malgrat la pandèmia 500 persones ateses per aquest projecte han trobat feina durant el 2020.
Més de la meitat d’aquests contractes han estat a jornada completa, i els sectors on s’han inserit més persones són els relacionats amb el manteniment, la neteja i la consergeria (24%) i en segon lloc el sanitari o relacionat amb serveis socials (22%). Pel que fa al perfil de les persones inserides, un 57% són dones i el 66% tenien estudis secundaris, batxillerat o universitaris. “Des de Feina amb Cor, creiem que tothom mereix una oportunitat, i factors com l’edat, el sexe o els estudis no han de ser un impediment per trobar feina”, ha indicat Garcia.
Aquest projecte va iniciar-se el desembre de 2013, i començà a caminar per mitigar els efectes de la crisi econòmica de 2008. A Feina amb Cor, la persona disposa d’un assessor que el guia durant aproximadament sis mesos, participa en accions grupals en les quals adquireix i potencia les competències, realitza simulacres d’entrevistes i assisteix a diferents sessions on cerca feina de manera activa, constant i autònoma. Gairebé 8.000 persones han passat pel programa des de finals de 2013, i el 70% han acabat inserint-se al mercat laboral. Malgrat les limitacions actuals, la majoria d’acompanyaments s’han continuat fent de forma online, entre els quals hi ha entrevistes, assessoraments o píndoles de motivació. “Feina amb Cor es basa en fer molta feina amb molt de cor. El suport en la cerca de feina sense cor, no funciona; i el cor sense un acompanyament professional, tampoc”, ha afirmat Garcia.
Un mercat laboral inestable
“Som conscients que les 500 insercions són una gota enmig del desert. Però no defallim, i continuarem acompanyant a totes aquelles persones que ho necessitin”, ha indicat la responsable de formació i inserció laboral. La darrera enquesta de població activa (EPA) mostra que al quart trimestre de 2020, l’atur a Catalunya va ser de 537.900 persones, un augment de 132.100 persones respecte al mateix trimestre de l’any anterior (+32,6%), i situant-se en nivells no vistos des del 2017.
Les dades de Càritas Barcelona indiquen que el 53% de les persones en edat de treballar que viuen en llars ateses per l’entitat no té feina (13 punts percentuals més que abans de la COVID-19), i que un 17% de les famílies que atenen se sustenten gràcies a l’economia informal. A més, un 48,1% afirma haver perdut alguna oportunitat de feina, de formació o de rebre prestacions a causa de les dificultats de connexió o de la manca d’habilitats per fer els tràmits pertinents. Tot plegat, sumat a una insuficient protecció social, fa que 7600 persones ateses per Càritas visquin en llars sense cap ingrés, gairebé el doble de persones que abans de l’inici de la pandèmia.
En aquest escenari actual de crisi, que ha impactat de manera gairebé global en l’economia, Càritas demana impulsar canvis estructurals i promoure la creació de llocs de treball en sectors
innovadors, sector de les cures a les persones, sector sanitari i sectors respectuosos amb el medi ambient.
Són necessàries polítiques actives d’ocupació focalitzades en els col·lectius més vulnerables. Les polítiques d’ocupació municipals i autonòmiques han de tenir una mirada enfocada
en les persones en situació d’exclusió social, facilitant el seu trànsit dins el mercat laboral, acompanyant-les a elles i a les empreses que les poden contractar i flexibilitzant les condicions
d’execució de les mateixes per poder adaptar-se a la situació de les persones.
La col·laboració entre les administracions públiques i les entitats en la inserció laboral es tradueix en programes que donen bons resultats en la inserció de persones en situació de vulnerabilitat. Càritas demana que s’aprofundeixi en aquesta relació i es fomentin projectes per reduir la bretxa digital de les persones en situació de major vulnerabilitat.
