Formació i inserció laboral / 19/02/2018

La orientadora dels aturats

Publicat per: Càritas Diocesana de Barcelona

Des del programa de formació i inserció laboral, ​​la basca María del Coro Querejeta, de 76 anys, s’ha encarregat d’orientar, capacitar i situar en llocs de treball a gent del país i de diferents parts del món. Avui, ja retirada, comparteix el seu aprenentatge

 

Tornar a començar. Com, per exemple, en la recerca de treball i en la recuperació de la dignitat amb l’esperança que tots tinguem els mateixos drets d’inclusió i oportunitats en la societat. Des de les persones de nacionalitat espanyola fins als immigrants. Imagina’t començar, però acompanyat. Això pretén el programa de formació i inserció laboral, on Maria del Coro Querejeta va ser voluntària durant 13 anys.

Camí al caminar

La Coro sap bé el que és començar. Ho va fer fa cinquanta anys quan va deixar la seva natal Sant Sebastià per residir a Barcelona. Després de la seva separació i, amb un fill, va saber que tornaria a començar, però com a voluntària. Ser psicòloga de professió la va ajudar en aquest propòsit. Primer ho va fer amb la seva veu en el Telèfon de l’Esperança, després es va acostar a Càritas i va emprendre la tasca de fer classes de cuina espanyola al barri de la Sagrada Família.

Ja en el programa de formació i inserció laboral, no tenia horari, però estava sempre connectada a l’ordinador i al mòbil per respondre a les demandes del mercat. Atenia les ofertes laborals i entrevistes. Així va conèixer el perfil de “les seves noies”, com les anomena amb afecte, per assignar a les persones més aptes en servei domèstic.

“L’experiència amb Càritas ha estat boníssima! Atenia persones arribades, principalment, de Sud-amèrica. Quan vaig començar, gairebé tots eren bolivians de Cochabamba i de Santa Cruz. Jo sempre deia de broma: aquests llocs han d’estar buits!”, Somriu concisament.

voluntària-formació-inserció-laboral-espanyols-immigrants

 

Inclusió social

En l’època de crisi, a més dels immigrants, se sumaven els aturats del país. La diferència és que, en alguns casos, no estaven disposats a realitzar certs oficis. L’actual precarietat ha democratitzat aquesta realitat. “Cap treball és més que un altre. El servei domèstic professionalitzat és digne i ben remunerat”, afirma l’ex voluntària.

A la Coro li va tocar conèixer gent amb problemes psicològics, fruit del xoc cultural i de l’haver-se allunyat de la seva terra i família. Però també va reconèixer l’esperit de lluita i poder de resiliència. La missió d’avui és regularitzar els papers de les persones migrades i crear xarxes més solidàries entre els ciutadans d’un mateix país.

Després de l’experiència amb Càritas, el 31 de juliol de 2017, la Coro va decidir començar de nou. El seu dia a dia transcorre entre un curs d’història de l’art i el suport escolar que ofereix al Raval. Ni ella mateixa s’ho creu quan ensenya o corregeix oralment en català, ja que encara que ho entén i llegeix perfectament, els idiomes mai van ser el seu fort.

– Et veus sent atesa per una de “les teves noies” quan siguis més gran?

– Nooo!! Estimo i admiro la seva feina, però sóc massa sociable per estar sola a casa i només amb una persona. Em veig, si es pot, en una residència conversant amb tots i jugant a les cartes.

 

Fes un donatiu
infocaritas@caritas.barcelona

Càritas és una entitat sense ànim de lucre de l’Església catòlica. La nostra missió és acollir i acompanyar les persones en situació de pobresa i exclusió social, per tal que siguin protagonistes del seu desenvolupament integral, des del compromís de la comunitat cristiana. Els tres objectius de Càritas són promoure, orientar i coordinar l’acció social; sensibilitzar la societat i denunciar situacions d’injustícia social. Volem construir un món on els béns de la Terra siguin compartits per tota la humanitat des de la dignitat de la persona, des del treball per la justícia social i des de la solidaritat i el compartir fratern.

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons