Les empleades de la llar pateixen una doble vulnerabilitat en el seu treball tot i que es podrien implantar diferents mesures per regular-lo
Vivim moments de transformació profunds en l’àmbit del treball: les tecnologies de la informació i la comunicació han vingut per quedar-se i revolucionar no només la nostra vida quotidiana, sinó també la nostra activitat professional i laboral. Però no ens podem deixar impactar per aquesta visió, que només mostra una part d’allò que està passant al nostre costat, ja que després de 100 anys de vida de l’Organització Internacional del Treball, hi ha moltes coses que segueixen igual, doncs centenars de milers de persones al nostre país treballen en l’anomenada economia informal o submergida, que segons els últims càlculs disponibles, suposarien gairebé el 18% del nostre Producte Interior Brut (PIB).
Treball informal, treball sense drets
Treballar sense drets, sense protecció social, sense salaris dignes, sense conveni col·lectiu o amb contractes precaris, o realitzar jornades excessives no declarades, són alguns dels aspectes que afecten a l’anomenat treball no declarat o informal. Aquesta economia informal a més de perjudicar les persones que la pateixen, afecta tota la societat per l’impacte que té tant en els comptes de la Seguretat Social, com en els ingressos de les finances públiques.
Aquest treball sense drets està més a prop nostre del que ens imaginem: a casa nostra, cuidant als nostres fills o persones grans, realitzant les tasques de la llar. I té gènere, el femení, ja que majoritàriament són dones, a qui la societat tradicionalment ha encomanat el treball domèstic i de les cures, tant el treball no remunerat, com el que es realitza a canvi d’un salari. Parlem de dones doblement vulnerables.
El treball domèstic, regulat però sense drets
El treball domèstic remunerat segueix vivint al marge dels drets de la resta de les persones treballadores. Al nostre país el nombre d’empleades de la llar que treballen sense drets i sense estar donades d’alta a la Seguretat Social és el 70%. En l’actualitat només hi ha 410.000 persones d’alta a la Seguretat Social com a treballadores domèstiques, de les quals un 96% són dones, i el 42% són estrangeres.
Sorprèn que aquest escàs percentatge de dones que sí que tenen un treball domèstic declarat no tinguin alguns dels drets bàsics com la prestació d’atur, un conveni col·lectiu que reguli el seu salari i les seves condicions de treball, una indemnització per desistiment mateixa manera que la de la resta dels treballadors, un dret a la seguretat i salut, així com la possibilitat de cobrar part dels deutes empresarials del Fons de Garantia Salarial quan la persona que l’ha contractat és insolvent o mor, entre altres qüestions.
Per afrontar aquesta vulnerabilitat de centenars de milers de dones, resulta urgent, d’una banda, que es ratifiqui pel nostre país el Conveni 189 de l’OIT del 2011 sobre el treball decent per a treballadores i treballadors domèstics, i que comportarà a nivell intern el reconeixement de tot un conjunt de drets col·lectius i individuals dels quals avui no tenen.
Però és que a més, és imprescindible també abordar tot un conjunt d’elements institucionals i estructurals que dificulten que aquesta ocupació submergida de les treballadors domèstiques aflori i que exigeix adaptar el marc jurídic actual. A títol d’exemple, les dificultats perquè una persona no empresària i titular de la llar hagi de tramitar totes altes i baixes a la seguretat social, formalitzar un contracte de treball escrit, emplenar un farragós comunicat d’accident de treball o confeccionar fulls de salaris, constitueixen també alguna de les barreres perquè aquest treball informal aflori.
Com reconèixer el treball domèstic?
Les solucions passen tant per modificar i simplificar la normativa vigent en aquesta matèria, com per adoptar solucions com les que estan ja en marxa en diversos països europeus (França, Bèlgica, Àustria, Finlàndia, Suècia i Grècia, entre d’altres), en els quals s’han implantat els anomenats “xecs serveis” o “xecs socials”. Aquests xecs, amb característiques específiques en cada país, i que la persona titular de la llar lliurament a l’empleada, han permès aflorar llocs de treball irregulars i reduir els tràmits que s’exigeixen als particulars, alhora que garanteixen els drets a les empleades de la llar . Fins i tot en alguns països com França, aquest sistema té uns importants avantatges fiscals de fins a un 50% del total de despeses, ja que estalvia a l’Estat el cost futur d’haver d’afrontar les situacions de pobresa de les treballadores domèstiques que no tinguin l’accés a prestacions per jubilació o incapacitat.
Els xecs serveis s’utilitzen tant per al treball ocasional com permanent que es dugui a terme en els serveis domèstics o de cures a la llar, i inclou el pagament del salari i del cost de la Seguretat Social de la persona emprada. La gestió d’aquests sistemes es realitza bé per entitats públiques, bé per organitzacions sense ànim de lucre prèviament autoritzades, o per empreses que poden lliurar xecs a la seva plantilla per facilitar l’accés a determinats serveis personals en la seva vida privada, amb finançament total o parcial d’aquests xecs.
Tenim detectats els problemes i, alhora, les solucions les tenim al nostre abast, per la qual cosa no podem mirar cap a un altre costat i permetre que aquelles dones que estan sostenint la vida, permetent el nostre desenvolupament professional i personal, segueixin precaritzades i doblement vulnerables .
