Avui han sortit les dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE del quart trimestre del 2018. I podem valorar-les molt positivament, perquè s’ha creat ocupació a un ritme interanual del 2,3% i s’ha reduït l’atur fins a una taxa de l’11,7% a Catalunya, la més baixa des de l’inici de la crisi.
Llàstima que els matisos ens facin enfocar la mirada en el nivell de precarietat laboral, que, tot i que es va reduint des de nivells màxims de la crisi, ho fa a un ritme molt més lent. Així, encara tenim un 48% de persones amb jornada parcial que voldrien treballar més hores (quan el 2008 eren el 28%), un 14% dels treballadors amb una temporalitat menor a tres mesos i de les persones en situació d’atur, un 42% fa més d’un any que no troba feina (quan abans de la crisi era el 21%).
Hi ha 100.900 llars sense ingressos del treball ni prestacions estatals, un 44% més que a l’inici de la crisi, que poden comptar o no amb prestacions autonòmiques i que, malgrat que la xifra s’ha reduït des dels pitjors moments de la crisi, ha mostrat un repunt el darrer any. La precarietat severa afecta encara a un 11% dels ocupats, pràcticament el doble que a l’inici de la crisi.
Sense voler menystenir la millora clara en el mercat laboral, volem també donar-li importància a aquests “matisos”, perquè darrera hi ha persones que segueixen patint la manca d’ingressos que els hi permetin viure en dignitat, malgrat estiguin treballant i rebaixin les estadístiques oficials.
