L’aposta de Càritas Diocesana de Barcelona per l’acció i els espais comunitaris
“L’escenari postpandèmia va fer que ens preguntéssim: ‘Si tot allò que vam tancar el març del 2020 es pogués obrir demà, voldríem obrir el mateix tipus de projecte?’” A partir d’aquesta reflexió, Càritas decideix potenciar l’acció comunitària, impulsant els espais polivalents com a eina per millorar l’acollida i acompanyament de les persones vulnerables.
“La pandèmia ens va fer veure els efectes de viure en condicions de no-lloc, en una habitació de relloguer, en un sofà, sota un sostre que no és una llar. Hem descobert la necessitat de disposar d’espais dignes, on les persones puguin trobar-se, relacionar-se i fer comunitat, i per això impulsem els polivalents”, detalla Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona. Treballant en aquesta línia i des del 2020, Càritas ha desplegat cinc espais polivalents situats a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet que, sumats al Centre Obert Glamparetes i al de Torre Baró / Llops del Taga, tots tres a Barcelona, funcionen des d’una vessant comunitària.
Són espais d’escolta i de referència on s’ofereixen activitats lúdiques o relacionals, on les persones poden apuntar-se a cursos de llengua, càpsules de formació, grups de cura, treball emocional, activitats de lleure i culturals, entre molts d’altres. També disposen de serveis essencials, com bugaderia o dutxa. En paral·lel, Càritas està adequant la majoria de despatxos d’atenció de les zones pastorals, reconvertint-los en espais oberts a la comunitat. Durant el 2023, més de 5.000 persones han ampliat la seva xarxa social, creant vincles amb la comunitat des d’aquests espais polivalents. Més de 800 persones també han participat en espais relacionals de caràcter parroquial o arxiprestal que es troben repartits pel conjunt de la diòcesi. En només dos anys, les persones que han participat en tots aquests projectes s’han més que duplicat, passant de 2.146 (2021) a 5.379 (2023).
Lluïsa Sebastià, adjunta a l’àrea social de Càritas Diocesana de Barcelona, explica que una de les raons de ser d’aquests projectes és que hi ha moltes persones soles, sense vincles i sense xarxa, i que aquests espais no només serveixen per recolzar la persona, sinó perquè en coneguin d’altres que han passat per la mateixa situació. “No treballem per crear projectes que vagin dirigits només a persones en situació de vulnerabilitat, sinó que apostem per projectes permeables als barris, que responguin a les necessitats de la gent.” En aquest sentit, Sebastià exposa que Càritas està atenent moltes persones formades, però que per qüestions legals no poden exercir d’allò en què s’han format. “Són persones que poden aportar a la comunitat. No hem de veure’ls només com a demandants d’ajuda, sinó com a persones que poden oferir la seva experiència i el seu temps”, reclama.
