La pandèmia del Coronavirus ha suposat un veritable trauma per la ciutadania, despertant -lògicament- tota mena de pors i mecanismes psicològics per a defensar-se de les conseqüències d’aquesta situació.
Però, si la ciutadania en general es troba en estat de shock, les persones que estan ateses a Càritas encara estan en una situació més crítica donada la seva vulnerabilitat, la precarietat de les seves feines, recursos econòmics i condicions d’habitabilitat.
És per això que l’equip de psicòlogues de CDB ha treballat, des del primer dia que es va decretar l’estat d’alarma, amb estreta coordinació amb la resta de professionals i voluntaris per a poder fer un acompanyament emocional que creiem resulta tant imprescindible com l’acompanyament de recursos materials: ajuts econòmics, alimentaris, etc.
La manera en que s’està realitzant aquest acompanyament és mitjançant les noves tecnologies: en alguns casos s’ha fet per vídeo trucades, en altres per trucades telefòniques i també via e-mails, en funció del tipus d’accés que podien tenir les persones de forma que ningú quedés al marge.
En un primer moment es va contactar amb les persones que ja tenien un seguiment psicològic i van agrair molt que pogués establir-se aquesta nova modalitat de seguiment i poder parlar de la situació en que es trobaven: pors, angoixes, tristesa, dificultats amb els fills i/o parelles, acomiadaments… i, en funció de cada problemàtica, s’han anat donant recursos i recomanacions molt pràctiques per gestionar de la millor manera aquests sentiments.
Hem donat especial atenció a les persones més vulnerables: famílies monoparentals, situacions de risc de violència de gènere, gent amb trastorns mentals i gent gran.
En la mesura que el confinament s’ha anat allargant i s’han detectat noves situacions per part de la resta de professionals i voluntaris, hem començat a contactar amb aquestes famílies o persones per oferir-les també aquest acompanyament emocional i tothom reconeix que els hi està servint de gran ajuda.
Aquestes intervencions de contenció i suport emocional tenen, alhora, un caire preventiu per poder mitigar les situacions d’estrès posttraumàtic que sorgiran després del confinament.
En paral·lel, hem anat reforçant i donant eines d’intervenció en els companys que treballen en recursos residencials ja que si viure en solitud aquesta situació és molt delicada, considerem que les dinàmiques que apareixen en aquests espais col·lectius fruït de molts dies d’estar tancats s’han de contenir molt d’aprop perquè no es converteixin en un problema de convivència important.
Volem acabar donant un missatge positiu i de vitalitat ja que hem trobat una gran capacitat de resiliència, lluita i d’esperança en pràcticament totes les situacions que estem acompanyant i estem segurs de que ens en sortirem enfortits.
