Una trentena de persones van participar en una sessió formativa al Centre Sant Pau de Càritas a Mataró per aprofundir en la realitat de les persones sense llar i en les claus per acompanyar-les amb dignitat
El dijous 26 de febrer de 2026 el Centre Sant Pau de Càritas a Mataró va acollir una xerrada formativa sobre l’acompanyament a persones en situació de sensellarisme. La sessió, organitzada per Mar Galceran amb el suport de Marta Clusellas, treballadores de Càritas, tenia com a objectiu oferir eines per comprendre millor aquesta realitat i reflexionar sobre com aproximar-se a les persones que viuen al carrer.
El sensellarisme és un fenomen complex i en augment. A Mataró, al voltant d’una setantena de persones malviuen actualment als carrers de la ciutat, una xifra que en alguns moments s’ha apropat al centenar. La crisi de l’habitatge, l’augment del cost del lloguer i diverses situacions de vulnerabilitat social han contribuït a accentuar aquesta realitat.
En els darrers anys, la presència de persones dormint al carrer s’ha fet més visible en diferents punts de Mataró, tant en espais públics com en racons més amagats. En alguns casos es tracta de persones que viuen soles al ras i, en d’altres, de petits assentaments improvisats amb tendes o estructures precàries. Aquest context genera preocupació entre entitats socials i voluntariat, que constaten la necessitat d’entendre millor les causes del sensellarisme i d’oferir respostes més adequades.
Durant la sessió formativa es va aprofundir en què significa viure una situació de sensellarisme i en les diferents formes d’exclusió residencial. Les persones participants van reflexionar sobre la diferència entre ser i estar, els estereotips que sovint envolten aquesta realitat i els factors de vulnerabilitat que s’hi associen, especialment en el cas de les dones, que afronten un risc més elevat de patir violència.
També es van compartir algunes orientacions pràctiques per a l’acompanyament com reconèixer la persona pel seu nom, establir relacions d’igualtat, respectar els ritmes de cadascú i evitar projectar expectatives. Actuar des del respecte, la paciència i la claredat en els límits és essencial per construir vincles i generar confiança.
La formació va posar l’accent en la necessitat de passar d’una resposta centrada únicament en l’assistència a un model basat en l’acompanyament integral, orientat a dignificar les persones i afavorir processos d’apoderament.
El repte ha de ser col·lectiu. S’han de construir comunitats més acollidores i inclusives, ja que el sensellarisme no és només una situació individual, sinó també el resultat de processos socials que trenquen vincles i deixen persones fora de la xarxa de suport comunitari.
Per això és imprescindible donar veu a les persones que viuen aquesta realitat i generar espais de participació on puguin expressar les seves necessitats i reivindicar uns drets que massa sovint es veuen vulnerats.
