Com cada any, i amb l’arribada del fred, els mitjans de comunicació omplen hores de televisió i pàgines senceres de diaris per tractar el drama de la pobresa energètica. Fins i tot aquest any, quan la COVID-19 ho ha eclipsat tot, hi ha hagut moments per abordar aquesta problemàtica.
Com va manifestar la Relatora Especial d’Habitatge de Nacions Unides “l’habitatge ha estat la primera línia de defensa contra el Coronavirus” i les mesures de confinament i restriccions a la mobilitat han suposat l’estança ininterrompuda en el domicili per part de tota la població, cosa que ha implicat un increment del consum domèstic d’aigua, llum i gas.
La prohibició de tallar els subministraments bàsics, vigent fins al 30 de setembre de 2020, va ser una solució necessària i una resposta ràpida a la limitació de la llibertat deambulatòria, a l’increment del consum domèstic i a la necessitat de buscar solucions per intentar evitar l’aturada total de l’economia. Aquestes primeres mesures de prohibir el tall dels subministraments amb caràcter universalista, afectaven a tota la població, amb independència de la seva situació econòmica o vulnerabilitat social. Però aquesta prohibició va quedar sense efectes a partir del dia 30 de setembre de 2020 tornant-se a reactivar el 23 de desembre de 2020 i només dirigida a persones i famílies en situació d’exclusió econòmica.
Aquest nou gir ha tingut en compte les reclamacions realitzades per Càritas pel que fa a l’extensió de la normativa a totes les persones i famílies en situació vulnerable, i no només a les persones i famílies que han estat colpejades per les conseqüències econòmiques i socials de la COVID-19. Segons un informe publicat per Oxfam Intermon el 20,7% de la població espanyola es trobava en una situació de pobresa abans del confinament, i es preveu que si no s’adopten les mesures necessàries, podrien incrementar-se en més d’1,1 milions les persones en situació de pobresa, arribant fins als 10,9 milions de persones, un 23,07% del total de la població.
Ha passat pràcticament un any des del primer confinament total. Algunes de les mesures adoptades inicialment han deixat d’estar en vigor i altres s’han modificat. La suspensió dels talls de subministraments s’ha reactivat amb limitacions; durant els mesos en què no estava en vigor aquesta mesura s’han produït talls de subministraments bàsics a famílies vulnerables. Som coneixedors de barris sencers on hi viuen nens i nenes, gent gran i persones vulnerables sense accés a electricitat. Ha passat un temporal, i la resposta de les elèctriques ha estat apujar el preu de l’electricitat al segon màxim històric arribant fins als 94,99€ per megawatt. Els ajuts econòmics de Càritas Diocesana de Barcelona en concepte de subministraments bàsics han augmentat en 22.137€ respecte a l’any 2019, arribant fins als 101.649€.
Les mesures aprovades per pal·liar els efectes de la pobresa energètica com la renovació automàtica del bo social elèctric o la prohibició dels talls dels subministraments (a nivell autonòmic segueix vigent la “Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, que prohibeix el tall de subministrament a persones en situació del vulnerabilitat residencial), han sigut mesures del tot necessàries en un moment puntual però evidentment no són la solució al problema. A més, no existeix cap norma legal, reglamentaria o previsió que resolgui la qüestió relativa als deutes generats pel consum dels subministraments durant tots aquests mesos de confinament per a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, prèvia i sobrevinguda.
Patir la pobresa energètica té moltes cares, i genera conseqüències inevitables a llarg termini. La manca d’energia elèctrica limita les possibilitats de gaudir d’una alimentació sana i equilibrada i les llars que pateixen pobresa energètica cuinen menys i per tant, mengen més aliments processats, aliments poc elaborats que afecten directament al creixement i a la salut dels menors. Per aquest motiu, els nens i nenes que viuen en llars que pateixen pobresa energètica tenen més possibilitats de patir obesitat sent especialment preocupant l’efecte acumulatiu i l’impacte en la seva salut adulta, però també tenen el doble de risc de patir malalties respiratòries, asma, bronquitis, al·lèrgies… fet que augmenta les possibilitats d’absentisme escolar i, per tant, empitjora el seu rendiment. En les llars que es pateix pobresa energètica és freqüent que només s’escalfi una habitació en la qual es desenvolupa tota la vida familiar, on es menja, es veu la tele, però també on es fan els deures i s’estudia. Una habitació sorollosa on és més difícil concentrar-se i estudiar. Així doncs, la pobresa energètica suposa una altra llosa en la desigualtat d’oportunitats dels nens i nenes envers l’estudi i el seu futur professional.
Si no s’aborda el problema de la pobresa energètica de forma estructural, cada hivern tornarem a omplir informatius i diaris de notícies colpidores. Seguirem sense entendre que la pobresa energètica no és un tema estacional, sinó que els que la pateixen, la pateixen durant tot l’any
No podem oblidar que a nivell autonòmic segueix vigent la “Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, que prohibeix el tall de subministrament a persones en situació del vulnerabilitat residencial i que tot i ser totalment garantista pel que fa a la prohibició del tall dels subministraments, a data d’avui encara no s’ha arribat a un acord entre la Generalitat de Catalunya i les empreses subministradores sobre qui es farà càrrec dels deute generats per les famílies en situació d’exclusió residencial a les que afecta aquesta norma. Esperem que el proper hivern, quan tornem a palar sobre pobresa energètica s’hagi arribat a un acord en aquest tema.
