Les persones en situació de sense llar tenen dret a la mobilitat i al transport públic, sigui per arribar a un menjador social, a un servei de dutxes o al seu lloc de feina
Tot ésser humà necessita desenvolupar-se i descobrir l’entorn on viu, entenent la mobilitat i la capacitat de desplaçar-se com un element intrínsec de la vida. Es fa present en el més quotidià, quan necessitem moure’ns per a poder ser, trobar-nos i viure.
Les persones que viuen al carrer es mouen per sobreviure, sovint deambulant sense rumb ni destí. La seva mobilitat està marcada pels factors hostils del carrer i les formes de control social que les empenyen a buscar recer i caminar per trobar un lloc on descansar. Tot i això, la seva capacitat de desplaçar-se està estretament relacionada als mitjans dels quals disposen.
La dificultat per a accedir a qualsevol transport acaba esdevenint un obstacle per arribar on es troben els serveis bàsics i recursos, buscar feina o veure’s amb amics i familiars.
La falta de mitjans per a moure’s, més enllà del fenomen del sensellarisme, ha estat identificat com un factor que contribueix a l’exclusió social. En un context en què s’assumeixen uns alts nivells de mobilitat per a tota la població, no assolir-los suposa una barrera per a participar plenament de la societat i assolir una vida digna.
L’accés al transport també és un factor determinant per a la salut, ja que tota limitació en el moviment impedeix la connexió amb els serveis en moments d’urgència.
El context vital de la persona en situació de sense llar i la proximitat al transport públic acabarà determinant la seva vinculació i predisposició a sortir-se’n i vincular-se a entorns que li brindin oportunitats residencials, socials i laborals.
El bus, el metro, el tren, la bicicleta i fins i tot el cotxe s’utilitzen per satisfer les necessitats del nostre dia a dia. Quan no en podem disposar, les oportunitats es veuen empetitides. Transportar-se esdevé essencial per establir i mantenir el vincle amb les entitats o ens públics que poden ajudar-nos a iniciar processos d’acompanyament i sortida del carrer.
És per tot això que la proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a erradicar el sensellarisme reconeix la importància de la mobilitat com una qüestió fonamental. No es poden garantir els serveis contemplats pel redactat com la consigna, la bugaderia o la dutxa sense garantir que qualsevol persona pugui arribar-hi.
