15 de gener, Jornada Mundial dels Migrants i Refugiats. Ja fa 103 anys que celebrem aquest dia, però estem millor?
Malauradament no, la crisi econòmica i la dels refugiats han posat de manifest que no avancem, que els migrants cada vegada estan pitjor.
Europa no ha fet els deures, la nostra legislació d’estrangeria és duríssima, la crisi econòmica que vivim no posa les coses fàcils … però, què fem nosaltres? O què podem fer?
Ser hospitalaris o, com a mínim, ser amables, respectuosos, tractar-los de la mateixa manera que qualsevol ésser humà vol ser tractat, ni més ni menys. Des de Càritas, molt sovint veiem la discriminació que pateixen moltes persones pel fet de ser immigrants, a cops ve de l’Administració, d’altres d’entitats privades i molts altres de particulars, i aquesta discriminació a vegades és evident i agressiva i a vegades molt més subtil.
La societat d’acollida, tot nosaltres, tenim un paper fonamental. Un dia llegia que els fills i néts de la immigració se senten integrats en un país en funció de com es va acollir als seus avis, i sembla molt encertat. Si tractem malament a la primera generació d’immigrants, és molt probable que aquestes persones tinguin un rebuig cap al nostre país i el traslladin als seus fills i néts, mentre que si els reconeixem com iguals i els tractem amb respecte, els serà molt més fàcil sentir-se part de la nostra societat i els seus fills i néts, ja no cal dir.
Aquest és un factor importantíssim per a la cohesió social d’avui i del futur. Vivim moments molt durs a causa de la crisi econòmica, i les persones immigrades i refugiades encara ho tenen més difícil, amb la qual cosa és molt probable que el dia de demà diguin “ ho vam passar molt malament, no teníem feina”, però el que seria imperdonable és que diguessin que els vam tractar malament.
Com a societat, hem de lluitar per a què tots tinguem els mateixos drets i deures i se’ns tracti amb la mateixa dignitat. Però el com se sentin a casa nostra, depèn exclusivament de cadascun de nosaltres.
