El 8 de març ens recorda cada any que la igualtat real entre dones i homes no és només una aspiració, sinó un compromís col·lectiu que encara està lluny de ser plenament assolit. Les dades ens interpel·len i ens obliguen a mirar la realitat amb honestedat. Sovint, aquesta realitat mostra que les desigualtats de gènere continuen presents, també en els processos d’exclusió social.
L’Informe FOESSA Catalunya 2024 ens ofereix una radiografia clara. Si observem només les dades individuals, podria semblar que el gènere no és un factor determinant, ja que la predomini d’exclusió social és lleugerament superior en homes (17,9%) que en dones (16,1%). Però aquesta lectura canvia radicalment quan ampliem el focus i analitzem els factors estructurals que condicionen les trajectòries.
Quan mirem les llars, per exemple, apareix una realitat diferent. Les llars encapçalades per dones presenten una taxa d’exclusió del 19,5%, davant del 16,2% de les llars encapçalades per homes. Darrere d’aquesta diferència hi ha una raó que ho justifica. La responsabilitat econòmica i de cures que sovint recau sobre moltes dones, quan aquestes responsabilitats es concentren en una sola persona, el risc de vulnerabilitat augmenta.
La situació és encara més evident en les llars monoparentals. En aquests casos, l’exclusió social afecta el 32,7% del total. Sabem que la gran majoria d’aquestes llars estan encapçalades per dones, que han d’assumir en solitari tant el sosteniment econòmic com les tasques de cura. Aquesta realitat evidencia que el sistema social, laboral i de cures encara no està prou preparat per garantir la igualtat d’oportunitats.
El mercat de treball també reflecteix aquesta desigualtat estructural. Segons l’informe, ser dona multiplica per tres la probabilitat de patir precarietat laboral objectiva. La concentració femenina en sectors feminitzats, com les cures, la neteja o determinats serveis, continua associada a salaris baixos, poca estabilitat i limitades possibilitats de promoció professional.
Aquesta situació també s’explica perquè moltes dones continuen cobrant menys i perquè les tasques de casa i de cura encara es reparteixen de manera desigual. Moltes dones han de compatibilitzar la seva trajectòria laboral amb aquestes responsabilitats, sovint sense el suport suficient de polítiques públiques que garanteixin una conciliació real.
Un altre element preocupant és la normalització de la precarietat. El 31,8% de les dones en situació de precarietat laboral objectiva no perceben inseguretat en la seva feina, davant del 19% dels homes. Aquest fenomen, que alguns estudis descriuen com el “terra enganxós”, reflecteix fins a quin punt la precarietat s’ha integrat com una condició gairebé habitual en determinats sectors altament feminitzats.
Quan hi afegim altres factors de vulnerabilitat, les desigualtats es fan encara més evidents. Les dones d’origen migrant, per exemple, tenen quatre vegades més probabilitats de caure en exclusió social que les dones autòctones. Aquesta realitat posa de manifest una doble discriminació que combina gènere i origen, i que requereix respostes específiques des de les polítiques públiques i des de la societat.
Per tot això, el 8 de març no és només una jornada de commemoració, sinó també de reivindicació. Les dades ens recorden que la igualtat formal no sempre es tradueix en igualtat real. Les estructures socials, laborals i familiars continuen generant desigualtats que afecten especialment determinats perfils de dones.
Avançar cap a una societat més justa implica reforçar les polítiques de suport a les famílies, garantir un sistema de cures més equitatiu, combatre la precarietat laboral i reduir les desigualtats salarials. Però també implica un canvi cultural profund que reconegui i valori el paper de les dones en tots els àmbits de la vida social.
Aquest 8M és, doncs, una nova oportunitat per recordar-ho. La igualtat no és només una qüestió de drets, sinó també de cohesió social. I mentre hi hagi dones que hagin d’afrontar més obstacles simplement pel fet de ser-ho, la lluita per la igualtat continuarà sent necessària.
