Hajar Menssouri és graduada en Treball Social i Màster en Recerca i Intervenció Psicosocial. Actualment, és la responsable de l’Àrea Social a la Fundació Bayt al-Thaqafa. L’acollida que promou aquesta entitat és un exemple inspirador d’humanitat i compromís
Hajar Menssouri destaca que l’acollida no és només un acte de solidaritat, sinó una eina per construir vincles que ens uneixen com a societat. Això requereix una mirada que va més enllà de les diferències i que fa valdre el que tenim en comú. Per fer-ho possible, cal superar les barreres legals i socials, i treballar amb narracions positives que desmuntin prejudicis. En aquesta entrevista parlem de com l’acollida no només és responsabilitat de les institucions o entitats, sinó també de la ciutadania, que pot transformar els espais de convivència en llocs d’inclusió i respecte. Reconèixer la riquesa que aporta la migració és clau per avançar cap a un futur compartit on tothom pugui prosperar.
Com treballeu l’acollida a la Fundació Bayt al-Thaqafa?
Entenem l’acollida com una experiència que va més enllà de cobrir les necessitats bàsiques. Des del principi, l’objectiu ha estat crear un espai d’hospitalitat on es comparteix la vida, no només les demandes. Busquem una comprensió integral de la persona, oferint un entorn acollidor, càlid i de confiança. Aquest espai serveix com a punt de referència per a qui arriba, no només per garantir les necessitats materials, sinó per establir vincles i construir una xarxa que faciliti la seva integració plena.
Quins reptes suposa l’arribada de joves del nord d’Àfrica?
Els moviments migratoris són inherents a la història humana i responen a desigualtats, guerres i crisis que obliguen moltes persones a desplaçar-se. A Bayt al-Thaqafa comprenem que l’acollida no ha de dependre de fronteres o lleis, sinó que hauria de ser part de la nostra humanitat. El gran repte no és acollir, sinó superar les barreres legals i socials que dificulten aquesta tasca. Les lleis actuals sovint limiten l’accés a drets bàsics, cosa que complica la nostra feina i posa traves a l’autonomia de les persones que arriben. Això ens obliga a buscar solucions creatives i a fer incidència política per garantir un tracte digne.
Com es podria millorar aquesta situació?
Cal anar més enllà de cobrir necessitats immediates i entendre els processos migratoris en profunditat. Això implica reconèixer els drets de ciutadania de totes les persones, independentment de la seva situació administrativa. A escala institucional i social, és imprescindible sensibilitzar, fer incidència política i crear narratives positives que contraresten els discursos negatius. Aquestes narratives han de valorar les aportacions de la migració i destacar els elements que ens uneixen com a societat. Hem de visibilitzar que necessitats bàsiques com la feina, l’habitatge o la dignitat, són comunes a totes les persones, i que treballar plegats en aquests àmbits ens enriqueix.
Què entens per narratives positives?
Sovint, el discurs públic sobre la migració se centra en les vulnerabilitats, cosa que genera distància i desconfiança. És essencial crear narratives que ressaltin els punts en comú entre totes les persones. Per exemple, una persona catalana pot tenir més coses en comú amb una persona migrant, que comparteix condicions socials similars, que no pas amb algú de la seva mateixa nacionalitat, però que és d’una altra classe social. Aquestes narratives haurien d’ajudar-nos a comprendre quines són les aspiracions comunes: vida digna, feina, educació i espais segurs. Això fomenta la comprensió mútua i ajuda a construir una societat cohesionada. No podem oblidar que les vulnerabilitats són circumstancials: avui algú pot estar en una situació difícil, però demà pot superar-la, i això s’ha de reflectir en el discurs.
Quina bona pràctica destacaríeu de Bayt al-Thaqafa?
Un exemple significatiu és l’acollida a persones en programes de protecció internacional. Ens assegurem que les persones se sentin benvingudes. Quan arriba algú, el rebem personalment. I quan entra al seu nou espai d’allotjament, es troba una habitació preparada amb cura, que transmet calidesa i dignitat. Aquest detall pot semblar petit, però és fonamental per crear una sensació de seguretat i pertinença. També adaptem els espais a les necessitats de cada persona, perquè se’ls puguin fer seus. Més enllà d’aquests detalls materials, el procés inclou un treball relacional profund: escoltar, acompanyar i construir una relació de confiança que doni suport a la persona en el seu camí cap a l’autonomia.
Quin paper juga la ciutadania en aquest procés?
La societat té un paper clau en l’acollida, i és important que es canviï la mirada cap als processos migratoris. Sovint, les persones que han migrat són estigmatitzades, quan en realitat són un exemple de valentia i resiliència. A més, aporten una gran riquesa cultural, lingüística i humana. Aquestes contribucions haurien de ser reconegudes com un recurs valuós per a la societat. També és fonamental entendre que la migració no és una anomalia, sinó una constant en la història humana. Per això, és important fomentar espais de convivència i col·laboració, com escoles i comunitats, on tothom pugui participar en peu d’igualtat.
Què més es pot fer des de les institucions?
Perquè l’acollida sigui realment efectiva, és imprescindible garantir drets bàsics, com l’accés al padró municipal, la sanitat o l’educació, independentment de la situació administrativa. Sense aquests drets, les persones queden atrapades en una situació de vulnerabilitat que dificulta qualsevol intent d’integració. Les entitats com Bayt al-Thaqafa treballem per fer pressió i denunciar situacions injustes, però necessitem polítiques públiques que donin suport a aquesta feina. La combinació d’una acollida relacional, amb suport i convivència, i una ciutadania plena és el que permet construir una societat inclusiva i digna per a tothom.
