Després de la publicació fa un any del Reial decret 162/2014 sobre Reglament de funcionament i règim interior dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), el Servei Jesuïta a Migrants i Càritas Espanyola van fer pública una nota de premsa en la qual, al costat d’un balanç ponderat del text, valoraven positivament alguns avanços que s’hi introduïen.
En aquesta nota, ambdues organitzacions assenyalàvem que “l’existència d’aquest Reglament beneficia tant a les persones internes com als funcionaris i altre personal dels centres però, sobretot, ens beneficia a tots com a societat”.
El Reglament, per la seva banda, manifestava que “l’experiència adquirida des de la implantació dels centres d’internament, tant des de l’àmbit del Ministeri de l’Interior com des de l’enfocament aportat per diversos organismes aliens a aquest departament i moviments i col·lectius socials de diferent índole, aconsellen que els centres (…) hagin de sofrir una profunda reforma que traslladi aquests canvis demandats a la pròpia estructura i funcionament dels mateixos”.
Des de la seva publicació, les nostres organitzacions han mantingut una posició permanent de diàleg i transparència amb el Govern, a través de la Direcció general de la Policia, per sol·licitar la implementació d’aquells aspectes recollits en la norma que considerem fonamentals per garantir els drets de les persones internades.
Transcorregut més d’un any de la publicació, hem de manifestar públicament que no s’han produït pràcticament avanços de cap tipus.
Alguns aspectes que no s’han engegat són els relatius a la pròpia estructura organitzativa dels centres. Considerem especialment rellevant que:
- No s’hagin nomenat els administradors responsables dels serveis assistencials ni els metges de l’Administració General de l’Estat responsables dels serveis mèdics. Tampoc s’han constituït les Juntes de Coordinació, figura fonamental per a la planificació i seguiment dels serveis sanitaris, assistencials i socials als centres.
- Alguns CIE segueixen sense tenir un règim general d’accés d’ONG.
- No hi ha serveis d’assistència social en tots els CIE, decisius per a un acompanyament personal adequat a les persones internes i imprescindibles a l’hora de detectar possibles perfils vulnerables com a menors, sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tracta.
- Els serveis d’assistència sanitària, responsables no només de l’assistència mèdica i farmacèutica dels CIE, sinó de la supervisió de les condicions higiènic-sanitàries dels mateixos , no es presten en les condicions necessàries. No hi ha infermeries.
- Als Centres no existeix un servei de traductors estable ni accessible quan és necessari.
- A la majoria dels CIE no hi ha un canal directe de queixa de les persones internes al jutge de control. La seva figura segueix sent desconeguda per a la majoria de les persones internades.
Tampoc s’han realitzat millores substancials en les instal·lacions, excepte aquelles motivades per “raons de seguretat”, com, per exemple, la instal·lació d’una malla metàl·lica al pati del Centre d’Internament de Madrid. En aquest sentit, persisteixen greus deficiències d’habitabilitat assenyalades per Defensor del Poble, Fiscalia i els jutjats de control.
Moltes de les raons adduïdes per no escometre aquestes millores es basen en la falta de recursos, alguna cosa que no obstant això no sembla ser obstacle per a la construcció de nous CIE . D’altra banda, en la nota de premsa del Ministeri sobre aprovació del Reglament es manifestava que el Reglament venia acompanyant d’un increment dels recursos econòmics .
Tampoc es constaten avanços en qüestions que no depenen d’una dotació pressupostària, com són normes de funcionament on la prohibició i la sospita cap als interns no sigui la norma general; o la publicació anual de dades sobre *CIE i expulsions que permetin l’oportú seguiment dels mateixos a la societat civil i als actors públics encarregats de la seva fiscalització.
A la vista de tot això i de la recent sentència dictada pel Tribunal Suprem declarant inaplicables o nuls alguns articles del Reglament, afegit a la successió de denúncies i falta de drets en aquestes instal·lacions, sobren raons per procedir al tancament dels CIE i avançar en la cerca d’altres alternatives. Recordem, no obstant això, que en tant existeixin persones migrants que segueixin estant internes, els seus drets han de respectar-se.
Animem a la comunitat cristiana i a la societat en general a estar alerta enfront d’aquests espais opacs que tant sofriment personal i familiar generen, en els quals tanquem a persones migrants per una simple infracció administrativa, per no tenir papers.
Si fa un any abrigàvem motius per a l’esperança, avui els tenim per a la decepció i la preocupació. Però, també, comptem amb més raons que mai per seguir acompanyant a les persones migrants en la defensa pels seus drets, amb la convicció que és el conjunt de la societat la que avança quan es respecta la dignitat de cada persona.
