El diumenge 24 de gener, la Parròquia de Sant Paulí de Nola de Barcelona va acollir una Trobada diocesana amb motiu de la Jornada Mundial dels Migrants, que aquest any té el lema: “Sóc a la porta i truco. M’acolliràs? Siguem esperança”. Les persones més matineres van poder assaborir una xocolata calenta que les va ajudar a entrar en calor en un dia que es va despertar gris i humit. A mesura que avançava el matí, la parròquia es va omplir de gent que volia compartir aquesta jornada comunitària, festiva i de pregària. Unes nenes filipines entregaven a l’entrada de l’església uns cors de paper de diferents colors, que recordaven la diversitat de les persones que arribaven de diferents barris de Barcelona per pregar juntes.
A les 12.30h va començar l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan Josep Omella, que va concelebrar amb els diferents preveres de les comunitats cristianes i el delegat diocesà de Pastoral Social, Mn. Josep M. Jubany. El rector de la parròquia, Mn. Salvador Torres, en donar la benvinguda als assistents que omplien l’església va destacar la diversitat de procedències de les persones de la seva parròquia i la riquesa que aquesta realitat aportava.
La celebració va comptar amb la participació de la comunitat italiana, polonesa, guineana, nigeriana, francesa, xinesa, llatina, neerlandesa i filipina. Cadascuna formava part del mosaic d’un món multicultural que ha de construir ponts entre les persones enlloc de barreres.
L’Arquebisbe va començar l’homilia compartint amb els assistents preguntes que nens i nenes havien adreçat a Déu per acabar reflexionant sobre la diversitat. Els exemples plens de la sinceritat dels infants van atreure l’atenció de petits i grans.
Omella, en veure tots els assistents que omplien l’església, va destacar la importància de la trobada: “Avui aquí el Senyor ha fet un miracle perquè ha reunit moltes persones diferents, i tots ens sentim com a casa”. Seguint amb el seu llenguatge proper i ple d’imatges evocadores, va fer reflexionar els assistents sobre les actituds que sovint té la societat davant el nouvingut en comparar la diversitat amb un arc de Sant Martí, “contemplar l’arc de Sant Martí ens agrada perquè és bonic per la diversitat de colors que acull i, en canvi, quan veiem la diversitat al nostre barri ens molesta. I ens cal recordar que aquestes persones també estan a casa seva i embelleixen l’horitzó”.
La seva homilia va ser una crida perquè totes les persones treballem plegades per aconseguir que la terra sigui la casa comú de tots, ja que solament sent conscients d’això, aconseguirem que tothom se senti com a casa allà on sigui.
La celebració va comptar amb els cants d’un grup de noies filipines que amb les seves veus van emocionar els assistents; la comunitat africana va cantar el Sant i el Pare Nostre es va escoltar en xinès mentre tothom s’agafava de les mans. A través d’aquests cants també es va mostrar la bellesa de la diversitat.
Mn. Josep M. Jubany, delegat diocesà de Pastoral Social i organitzador de la trobada juntament amb el col·lectiu “Caminem junts en la diversitat” i Càritas, va tenir paraules d’agraïment per a tothom i va recordar que: “Tot i parlar idiomes diferents i venir de llocs diferents, a tots ens uneix una mateixa cosa: l’Amor”. També va recordar totes les persones que han d’arriscar les seves vides buscant una vida digna per a elles i les seves famílies lluny de la seva terra.
L’Eucaristia va acabar amb el Virolai i l’Arquebisbe Joan Josep Omella saludant amb afecte els assistents a la sortida de l’església.
A les dues del migdia es va fer el dinar als locals parroquials, que es van omplir de menjars diferents, parlars diferents i desitjos i somnis comuns: que tots ens sentim germans, vinguem d’on vinguem.
Després de dinar, els assistents van participar a un joc teatral a càrrec d’una actriu especialitzada en teatre social. Va ser una dinàmica molt divertida, però a més a més, va donar lloc a la reflexió i a la sensibilització respecte els milers i milers de migrants que es veuen obligats a deixar els seus països i les seves histories de vida, cercant un lloc segur on trobar pau i tranquil·litat.
Durant aquesta dinàmica van aparèixer conceptes com amistat, llibertat, amor, acollida i família entre d’altres. Un grup de participants, que van sortir de manera voluntària, van representar aquests conceptes amb el seu cos. A partir de les diverses formes d’expressar-los, un dels participants va manifestar que “no cal que siguem del mateix país o de la mateixa cultura per ajudar-nos l’un a l’altre”.
La següent activitat va ser representar, a mode d’escultura, algunes de les situacions que pateixen les persones refugiades durant el seu procés de migració. Els participants havien d’exposar què volien expressar amb aquella postura, i a través de les seves explicacions, es va reafirmar la capacitat d’empatia i d’acollida de les persones.
Per posar fi a la jornada, es va realitzar una pregària amb un record especial per a les persones refugiades que truquen a la porta d’Europa. Per simbolitzar algunes situacions que viuen els migrants, es va fer un mur fet amb caixes que formaven aquestes paraules: rumors, prejudicis, xenofòbia i mentides. Durant la pregària, es va anar donant la volta a les caixes i transformant les paraules en un missatge d’esperança. D’aquesta manera, es va manifestar que de la mateixa forma que s’havia transformat el mur, hauríem de treballar dia a dia per transformar la nostra societat i donar signes d’esperança a totes aquelles persones que viuen aquestes situacions. Demostrar que la nostra porta està oberta per acollir-los.
El diumenge 24 de gener, la Parròquia de Sant Paulí de Nola de Barcelona va acollir una Trobada diocesana amb motiu de la Jornada Mundial dels Migrants, que aquest any té el lema: “Sóc a la porta i truco. M’acolliràs? Siguem esperança”. Les persones més matineres van poder assaborir una xocolata calenta que les va ajudar a entrar en calor en un dia que es va despertar gris i humit. A mesura que avançava el matí, la parròquia es va omplir de gent que volia compartir aquesta jornada comunitària, festiva i de pregària. Unes nenes filipines entregaven a l’entrada de l’església uns cors de paper de diferents colors, que recordaven la diversitat de les persones que arribaven de diferents barris de Barcelona per pregar juntes.
A les 12.30h va començar l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan Josep Omella, que va concelebrar amb els diferents preveres de les comunitats cristianes i el delegat diocesà de Pastoral Social, Mn. Josep M. Jubany. El rector de la parròquia, Mn. Salvador Torres, en donar la benvinguda als assistents que omplien l’església va destacar la diversitat de procedències de les persones de la seva parròquia i la riquesa que aquesta realitat aportava.
La celebració va comptar amb la participació de la comunitat italiana, polonesa, guineana, nigeriana, francesa, xinesa, llatina, neerlandesa i filipina. Cadascuna formava part del mosaic d’un món multicultural que ha de construir ponts entre les persones enlloc de barreres.
L’Arquebisbe va començar l’homilia compartint amb els assistents preguntes que nens i nenes havien adreçat a Déu per acabar reflexionant sobre la diversitat. Els exemples plens de la sinceritat dels infants van atreure l’atenció de petits i grans.
Omella, en veure tots els assistents que omplien l’església, va expressar la seva alegria dient que “avui aquí el Senyor ha fet un miracle perquè ha reunit moltes persones diferents, i tots ens sentim com a casa”. Seguint amb el seu llenguatge proper i ple d’imatges evocadores, va fer reflexionar els assistents sobre les actituds que sovint té la societat davant el nouvingut en comparar la diversitat amb un arc de Sant Martí, “contemplar l’arc de Sant Martí ens agrada perquè és bonic per la diversitat de colors que acull i, en canvi, quan veiem la diversitat al nostre barri ens molesta. I ens cal recordar que aquestes persones estan a casa seva i embelleixen l’horitzó”.
La seva homilia va ser una crida perquè totes les persones treballem plegades per aconseguir què la terra sigui la casa comú de tots, ja que solament sent conscients d’això, aconseguirem que tothom se senti com a casa allà on sigui.
La celebració va comptar amb els cants d’un grup de noies filipines que amb les seves veus van emocionar els assistents, la comunitat africana va cantar el Sant, i el Pare Nostre es va escoltar en xinès mentre tothom s’agafava de les mans. A través d’aquests cants es va mostrar la bellesa de la diversitat.
Mn. Josep M. Jubany, delegat diocesà de Pastoral Social, organitzador de la trobada, juntament amb el col·lectiu “Caminem junts en la diversitat” i Càritas, va tenir paraules d’agraïment per a tothom i va recordar que: “Tot i parlar idiomes diferents i venir de llocs diferents, a tots ens uneix una mateixa cosa: l’Amor”. També va recordar totes les persones que han d’arriscar les seves vides buscant una vida digna per a elles i les seves famílies lluny de la seva terra.
L’Eucaristia va acabar amb el Virolai i l’Arquebisbe Joan Josep Omella saludant amb afecte els assistents a la sortida de l’església.
A les dues del migdia es va fer el dinar als locals parroquials, que es van omplir de menjars diferents, parlars diferents i desitjos i somnis comuns: que tots ens sentim germans, vinguem d’on vinguem.
Després de dinar, els assistents van participar a un joc teatral a càrrec d’una actriu especialitzada en teatre social. Va ser una dinàmica molt divertida, però a més a més, va donar lloc a la reflexió i a la sensibilització respecte els milers i milers de migrants que es veuen obligats a deixar els seus països i les seves histories de vida, cercant un lloc segur on trobar pau i tranquil·litat.
Durant aquesta dinàmica van aparèixer conceptes com amistat, llibertat, amor, acollida i família entre d’altres. Un grup de participants, que van sortir de manera voluntària, van representar aquests conceptes amb el seu cos. A partir de les diverses formes d’expressar-los, un dels participants va manifestar que “no cal que siguem del mateix país o de la mateixa cultura per ajudar-nos l’un a l’altre”.
La següent activitat va ser representar, a mode d’escultura, algunes de les situacions que pateixen les persones refugiades durant el seu procés de migració. Els participants havien d’exposar què volien expressar amb aquella postura, i a través de les seves explicacions, es va reafirmar la capacitat d’empatia i d’acollida de les persones.
Per posar fi a la jornada, es va realitzar una pregària amb un record especial per a les persones refugiades que truquen a la porta d’Europa. Per simbolitzar algunes situacions que viuen els migrants, es va fer un mur fet amb caixes que formaven aquestes paraules: rumors, prejudicis, xenofòbia i mentides. Durant la pregària, es va anar donant la volta a les caixes i transformant les paraules en un missatge d’esperança. D’aquesta manera, es va manifestar que de la mateixa forma que s’havia transformat el mur, havíem de treballar dia a dia per transformar la nostra societat i donar signes d’esperança a totes aquelles persones que viuen aquestes situacions. Demostrar que la nostra porta està oberta per acollir-los.
