Els conflictes armats s’emporten la infància, les relacions familiars, les llars, i, en definitiva, la llibertat de les persones
Em dic Reem i aquesta és la meva família. La nostra vida, abans de la guerra, era molt semblant a la vostra. La nostra llar està a Homs, una de les ciutats més grans de Síria. Vaig estudiar periodisme a la universitat i després vaig passar una temporada a Anglaterra fent un postgrau. Quan vaig tornar a casa, vaig aconseguir treball en un programa de ràdio.
El meu marit es diu Youssef i era professor de Sociologia a la Universitat. Ens vam casar i vam formar una família. Tenim tres fills: l’Ibrahim, de 12 anys, la Yara, de 9, i la Dima, de 5. Un dia va esclatar la guerra i tot va canviar. Homs ha estat una de les ciutats més castigades. La Universitat i la ràdio van haver de tancar les seves portes, així que ens vam quedar sense feina.
Com anàvem a tirar endavant?
Van passar 3 anys i els nostres estalvis s’esgotaven. En Youssef i jo vam decidir que ell partiria al Líban. No valia la pena traslladar-se a una altra ciutat del país com Damasc o Hassake. Encara que teníem familiars allà, la situació no era millor i els desplaçaments resultaven molt perillosos. Vam saber d’unes persones que facilitaven el viatge a Beirut, així que els vam pagar amb els estalvis que ens quedaven. Després ens vam assabentar que es tractava d’una màfia. Però ja era tard. En Youssef va marxar i durant molt de temps no vaig tenir notícies d’ell.
Vam aconseguir parlar després de mesos. Però les comunicacions són molt difícils. En Youssef s’ha instal·lat en un camp de refugiats informal als afores de Beirut. La informalitat vol dir que viuen sense la protecció dels organismes internacionals i que subsisteixen amb el més bàsic. El meu marit guanya alguns diners treballant com a agricultor a la zona rural i ha organitzat una escola informal al camp de refugiats perquè els nens no perdin el seu dret a formar-se. Els nostres fills continuen anant a classe a Homs, perquè tot i el risc de bombardejos l’educació és essencial per tirar endavant.
La guerra acabarà algun dia i tots serem necessaris
Les noves generacions són el nostre futur i en elles dipositem l’esperança de reconstruir Síria amb el millor del nostre poble. La guerra s’emporta la infància. L’Ibrahim ha hagut de créixer de cop, conscient de la duresa de l’entorn i de la marxa del seu pare. La Yara té por de sortir al carrer, i la Dima, que va néixer al principi del conflicte, no sap què és viure en pau. Els que ens hem quedat intentem que la vida sigui el més normal possible. Amb ajuda de la parròquia estem recuperant un parc perquè els nens tinguin un lloc on jugar després de classe.
Sóc periodista i no puc deixar de ser-ho. Quan hi ha internet aprofito per comunicar la nostra realitat a través de les xarxes socials. El món no sap el que passa realment a Síria i els mitjans de comunicació internacionals presents són molt escassos. Sento que tots hem d’aportar el millor de nosaltres mateixos per ser llum en aquesta nit fosca.
Sabies que…?
- 13,5 milions de persones a Síria viuen en situació d’extrema pobresa; això és el 85% de la població de Síria, i 5,8m d’ells són nens.
- 6,3 milions de persones són desplaçades internes dins de Síria. S’estima que cada família ha hagut de desplaçar-se una mitjana de 7 vegades des del començament de la guerra.
- El 80% de la població no té accés a aigua potable segura.
- A prop de 5 milions de sirians han buscat refugi en els països de la regió, especialment Líban, Turquia i Jordània.
- Al voltant d’1,75 milions de nens i nenes no poden anar a l’escola.
- 1 de cada 3 persones al Líban és refugiada, i hi 4.164 camps informals en aquest país.
