Migració / 15/09/2019

Fronteres físiques i invisibles. Com superar-les?

Publicat per: Imma Mata

Tots hem de fer un esforç d’integració mutu per crear una societat més justa i igualitària, on prevalgui la igualtat d’oportunitats i on ningú no pateixi cap tipus de discriminació

refugiats-siris-mar-mediterrania
Foto: Sergi Càmara

El nostre món està dividit en fronteres, físiques –naturals i polítiques– i invisibles, però la necessitat no coneix fronteres i per infranquejables que siguin, s’acaben superant. D’això a Càritas en tenim molta experiència, a diari acollim persones que venen de tot el món i que han superat barreres que semblen impossibles de travessar, com el desert del Sàhara o la mar Mediterrània en una pastera.

Els motius són diversos, però mai la llibertat. Sempre es tracta d’una mobilitat forçada per una situació adversa en el país d’origen, o vàries: una guerra, fam, manca d’oportunitats, d’esperança, de futur… Totes les persones immigrades venen amb una motxilla plena de dolor i d’adversitat i, quan arriben a casa nostra, es troben una vida molt dura, entre d’altres motius per la irregularitat administrativa i a vegades per la nostra rebuda.

Ser irregular al nostre país significa que no estàs autoritzat ni a viure-hi ni a treballar-hi, amb la qual cosa estàs obligat a passar desapercebut. No pots circular lliurement pel carrer, per por a ser detingut, internat en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i expulsat, i has de treballar en l’economia submergida fins el moment que obtinguis la teva autorització de residència i treball, que, en el millor dels casos, no serà fins que portis tres anys al país i sempre i quan tinguis un contracte de treball d’un any.

Per tant, duresa en l’origen del procés migratori, en el trànsit i en el destí. Davant de tant sofriment, com a Càritas demanem:

A les Administracions:

  • Que s’intensifiqui la cooperació internacional amb els països d’origen de les migracions perquè les persones no es vegin obligades a emigrar.
  • Que es desenvolupin vies legals perquè les persones que vulguin o necessitin emigrar puguin fer-ho d’una manera segura, sense jugar-se la vida durant el viatge ni caure ens mans de les màfies de contraban o tràfic de persones.
  • Que la vida i seguretat de cada persona migrant estigui per sobre qualsevol política de control de fluxos migratoris.
  • Que es flexibilitzin les vies per a obtenir autorització de residència i treball en el nostre país perquè les persones puguin viure i treballar en llibertat i dignitat, evitant així la precarietat i explotació laboral que moltes vegades pateixen en l’economia submergida.
  • Que es protegeixin els infants estrangers que estan sols, perquè prevalgui la seva condició de menors per sobre la d’estrangers, d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants.

A la societat:

  • Promoure la integració de les persones immigrades, entesa com un procés d’adaptació recíproc o bidireccional, en el qual reconeguem i valorem la riquesa cultural de les persones nouvingudes i la de la nostra societat d’acollida.
  • Valorar positivament la diversitat cultural, ideològica, religiosa i les diferents maneres de viure de cadascú. Avui la nostra societat és diferent, diversa i formada per persones d’orígens diferents, on tots hem de tenir una cultura pública comuna, basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans.

Tots hem de fer un esforç d’integració mutu per crear una societat més justa i igualitària, on prevalgui la igualtat d’oportunitats i on ningú no pateixi cap tipus de discriminació.

Hi ha en joc el nostre futur.

Fes un donatiu

Advocada al departament de migració, que coordina des de 2008, de Càritas Diocesana de Barcelona. És membre de la Comissió d’Estrangeria i de la Comissió de defensa dels drets de la persona de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons