Tots hem de fer un esforç d’integració mutu per crear una societat més justa i igualitària, on prevalgui la igualtat d’oportunitats i on ningú no pateixi cap tipus de discriminació
El nostre món està dividit en fronteres, físiques –naturals i polítiques– i invisibles, però la necessitat no coneix fronteres i per infranquejables que siguin, s’acaben superant. D’això a Càritas en tenim molta experiència, a diari acollim persones que venen de tot el món i que han superat barreres que semblen impossibles de travessar, com el desert del Sàhara o la mar Mediterrània en una pastera.
Els motius són diversos, però mai la llibertat. Sempre es tracta d’una mobilitat forçada per una situació adversa en el país d’origen, o vàries: una guerra, fam, manca d’oportunitats, d’esperança, de futur… Totes les persones immigrades venen amb una motxilla plena de dolor i d’adversitat i, quan arriben a casa nostra, es troben una vida molt dura, entre d’altres motius per la irregularitat administrativa i a vegades per la nostra rebuda.
Ser irregular al nostre país significa que no estàs autoritzat ni a viure-hi ni a treballar-hi, amb la qual cosa estàs obligat a passar desapercebut. No pots circular lliurement pel carrer, per por a ser detingut, internat en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i expulsat, i has de treballar en l’economia submergida fins el moment que obtinguis la teva autorització de residència i treball, que, en el millor dels casos, no serà fins que portis tres anys al país i sempre i quan tinguis un contracte de treball d’un any.
Per tant, duresa en l’origen del procés migratori, en el trànsit i en el destí. Davant de tant sofriment, com a Càritas demanem:
A les Administracions:
- Que s’intensifiqui la cooperació internacional amb els països d’origen de les migracions perquè les persones no es vegin obligades a emigrar.
- Que es desenvolupin vies legals perquè les persones que vulguin o necessitin emigrar puguin fer-ho d’una manera segura, sense jugar-se la vida durant el viatge ni caure ens mans de les màfies de contraban o tràfic de persones.
- Que la vida i seguretat de cada persona migrant estigui per sobre qualsevol política de control de fluxos migratoris.
- Que es flexibilitzin les vies per a obtenir autorització de residència i treball en el nostre país perquè les persones puguin viure i treballar en llibertat i dignitat, evitant així la precarietat i explotació laboral que moltes vegades pateixen en l’economia submergida.
- Que es protegeixin els infants estrangers que estan sols, perquè prevalgui la seva condició de menors per sobre la d’estrangers, d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants.
A la societat:
- Promoure la integració de les persones immigrades, entesa com un procés d’adaptació recíproc o bidireccional, en el qual reconeguem i valorem la riquesa cultural de les persones nouvingudes i la de la nostra societat d’acollida.
- Valorar positivament la diversitat cultural, ideològica, religiosa i les diferents maneres de viure de cadascú. Avui la nostra societat és diferent, diversa i formada per persones d’orígens diferents, on tots hem de tenir una cultura pública comuna, basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans.
Tots hem de fer un esforç d’integració mutu per crear una societat més justa i igualitària, on prevalgui la igualtat d’oportunitats i on ningú no pateixi cap tipus de discriminació.
Hi ha en joc el nostre futur.
