Migració / 09/01/2018

El viatge de la vida

Publicat per: Mn. Josep Maria Jubany

Acollir, promoure, protegir i integrar. Aquestes són les quatre accions que demana el Papa Francesc envers els migrants i refugiats

Migrantes y refugiados - Cáritas Barcelona
Photo by Philip Laubner/Catholic Relief Services

Cada dilluns, vaig juntament amb un company, al Centre d’internament d’estrangers, conegut popularment com CIE. La raó de la nostra visita és el de l’assistència religiosa, encara que la majoria dels que estan internats són de religió musulmana. La pregunta és: què hi fem? Doncs molt senzill, escoltar i acompanyar, els facilitem que algun voluntari de Migra studium els vagi a visitar. Si és possible ens posem en contacte amb les seves famílies. Escoltem històries de vides que totes elles tenen un component tràgic. Els internats es troben en el centre per una mateixa causa: no tenen “papers”. Tots, en un passat més o menys recent havien tingut un somni, una il·lusió, gaudir d’una vida digna que els era negada en el seu país d’origen. Tots han realitzat un viatge que tenia per meta arribar a Europa. S’imaginaven el vell Continent com la terra promesa on trobarien treball, allotjament, educació pels seus fills… Els trobes en el CIE, totalment vençuts, s’han gastat el que tenien o no tenien, molts han arriscat la vida fent travesses pel mar, estafats per màfies, que els han cobrat quantitats de diners que superaven totes les seves possibilitats. Ara, tancats, van veient passar els dies, alguns, encara mantenen un bri d’esperança, potser no els deportaran. El neguit davant de la incertesa és molt gran. Saben que hi ha un màxim de seixanta dies perquè el jutge decideixi.

En el CIE les hores van passant molt a poc a poc. Alguns es consolen pensant amb les seves famílies, d’altres ja fan plans per tornar una altra vegada en el cas que siguin expulsats. Davant d’aquesta realitat s’imposa una reflexió, i unes preguntes: No som tots fills del mateix Déu? No tenen dret a tenir les mateixes esperances que tenim els homes i dones de l’anomenat primer món? Nosaltres ,com a seguidors de Jesús, no els hem d’estimar com a nosaltres mateixos? I com ens recordava el papa Francesc, en el seu memorable viatge a l’illa de Lampedusa, Déu ens interrogarà a cadascú de nosaltres, com va fer a Caïm, tot preguntant-nos, on és el teu germà?

Centre Internament Estrangers Barcelona - Càritas
Foto: Inés Losada

El papa Francesc ens ha recordat que a Europa es trenquen ponts i es construeixen murs, i també que la solidaritat és una paraula que es vol treure del diccionari. Vergonya és el que hauríem de tenir tots davant del drama dels refugiats i els migrants. No podem estar insensibles davant de les notícies que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació. No podem estar impassibles, quan se’ns informa que cada dia són més els que intenten entrar a casa nostra i són internats en edificis destinats a presó, i que països com Líbia(que per cert, han cobrat de la Unió Europea, perquè no deixin passar els refugiats), els venen com esclaus i molt més.

En aquest any el Papa en el seu missatge amb motiu de la Jornada mundial del migrant i refugiat, ens exhorta amb quatre verbs:  Acollir, promoure, protegir, integrar. Us proposo “compartir el viatge, compartir la vida”. Tot un programa, si som capaços de mirar als ulls als nostres germans migrats o refugiats i adonar-nos del seu patiment, segur que ho podrem fer.

Fes un donatiu

Delegat de pastoral social de l'Arquebisbat de Barcelona

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons