Amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, Càritas Barcelona es va adherir a la Vetlla de Pregària que van convocar els voluntaris de la Fundació Migra Studium per denunciar la deshumanització que es viu en el centre d’internament d’estrangers
Ni l’onada de fred polar ni la dificultat per arribar a la Zona Franca van impedir que, aquest dissabte, se celebrés amb èxit la Vetlla de Pregària “CIE: una violència que deshumanitza”. Més de 200 persones van assistir a la trobada, convocada pel grup de voluntaris de Migra Studium, que va ser molt emotiva i va servir per sensibilitzar però alhora mobilitzar sobre una realitat invisible.
Abans de començar, els interns del CIE van començar a cridar i a fer molt de soroll, conscients que es faria un acte reivindicatiu pacífic davant del mateix centre d’internament d’estrangers per denunciar la violència quotidiana que pateixen: “Hem volgut accentuar com aquesta violència ens deshumanitza a tots. En primer lloc al qui la pateix en ser maltractat, però també al qui hauria d’actuar contra aquesta violència i que, pel fet de no fer-ho, esdevé menys humà”, resumia un voluntari. Amb l’esperança d’aconseguir un món sense CIEs, començava aquesta Vetlla de Pregària.
Testimonis per identificar què passa al CIE
L’acte va tenir tres parts: els testimonis, les lectures i la pregària final. En la primera part, es va donar una mirada d’algunes de les violències que pateixen les persones pel fet d’estar tancades en un CIE: des de la negació d’identitat fins a la manca d’identitat, passant pel risc d’emmalaltir i de ser agredit. La història d’alguns testimonis –llegida pels voluntaris del CIE- que han passat o encara estan al centre van posar cara als diferents tipus de violència, com el Mohamed que, després de 20 anys a Espanya, porta 42 dies al CIE: “Em sento com un animal, com si no fos persona, sense cap tipus de drets. Estic molt afectat psicològicament. He tingut molta depressió, ansietat i estic molt confós”.
La segona part de l’acte van ser les lectures de dos fragments de l’Antic i el Nou Testament i d’un text de Mons. Agrelo, bisbe de Tànger, molt conscienciat amb el fet migratori. Per últim, va haver una pregària final on es van encendre les espelmes, que representaven el patiment de totes les persones que deixen la seva terra cercant un present i un futur millors. Un Parenostre va posar punt i final a una tarda en germanor per demanar la cessió de la violència i l’opressió a totes les persones que passen pel CIE.
