L’any 1968, impulsada per Càritas Diocesana de Barcelona i pels rectors de les parròquies de Mataró, neix Càritas Interparroquial de Mataró (C.I.M.) amb la finalitat d’oferir a les Càritas parroquials de la ciutat uns serveis professionals i especialitzats comuns
A la dècada dels seixanta hi havia una gran preocupació sobre els problemes creixents de pobresa i exclusió social a la ciutat de Mataró. Foren moltes les persones nouvingudes, majoritàriament provinents d’Andalusia o Extremadura, que s’instal·laren als barris perifèrics de la ciutat, on la presència de serveis públics era totalment inexistent. Aquests barris concentraven problemàtiques relacionades amb la manca de feina, l’accés a un habitatge digne o la garantia d’atenció sanitària, entre d’altres.
De tot això se’n va fer ressò un grup de persones provinents d’organitzacions vinculades a l’Església. Aquest grup va proposar la creació d’una entitat que donés resposta a aquella problemàtica, constituint-se el 20 d’abril de 1966, amb el nom d’Organisme Local d’Immigració (O.L.I.). En la seva organització hi van col·laborar els rectors de les parròquies de Mataró, això com una representació de laics. Segons el document de constitució, la seva finalitat era, d’una banda, facilitar a les persones nouvingudes una ajuda i orientació, i per l’altra, sensibilitzar als mataronins i mataronines sobre la problemàtica que es vivia a barris perifèrics com Rocafonda o Cerdanyola. Malgrat els esforços, la iniciativa no va acabar de reeixir.
En aquest context, les Càritas parroquials es veien sobrepassades per la problemàtica que se’ls presentava, ja que en la majoria dels casos l’ajuda que podien prestar era totalment insuficient. Per aquest motiu, es va creure oportú reorientar l’acció assistencial, aprofitant els recursos públics i privats que la societat i les institucions oferien. Es va pensar que, amb un esforç comú, seria més fàcil accedir als recursos comunitaris. Així doncs, tot intentant recuperar l’esperit i la finalitat de l’esmentat O.L.I., va sorgir la idea de constituir Càritas Mataró, durant el setembre de 1968. El primer director del CIM, Fèlix Feliu, explica que en aquell moment Mataró va passar de tres a set parròquies i Càritas Diocesana de Barcelona va proposar als rectors crear Càritas Interparroquial de Mataró. Amb la creació de C.I.M. es va veure que era la millor manera d’afrontar la problemàtica assistencial de les persones d’una forma coordinada, ajuntant esforços i rendibilitzant millor els recursos de cada parròquia.
Els estatuts fundacionals de Càritas Interparroquial de Mataró van ser aprovats pels rectors de les parròquies de Mataró, i el 22 de febrer de 1969 foren ratificats per l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Mons. Marcelo González Martín.
