Saps quina és la tasca de Càritas? Segurament t’han vingut al cap paraules com “pobresa”, “roba” o “aliments”. Però això és només la punta de l’iceberg. Aleshores, què més fem? T’ho expliquem!
La comunicació és avui una eina imprescindible per a les entitats socials. No només per donar a conèixer la seva acció, sinó per fer-la més eficaç i significativa. Per a Càritas, comunicar és sinònim d’expressar el seu compromís amb la transformació de la societat des de la caritat, la dignitat, la fraternitat i la justícia.
Però, com s’ho fa Càritas per dur a terme la seva acció a la diòcesi de Barcelona? Durant el 2024, Càritas Diocesana de Barcelona ha comptat amb un pressupost de 22,5 milions d’euros, gràcies al suport de 8.869 persones socies i donants. Gairebé el 80% dels recursos econòmics de Càritas provenen de donatius privats, una xifra que posa de manifest la importància de la captació. Per aquest motiu, l’entitat aposta per potenciar i millorar la comunicació, com a eina per continuar garantint una tasca que dóna resposta a unes 80.000 persones en situació de vulnerabilitat.
Punt de partida
El context actual, marcat per una transformació acelerada dels valors socials, les formes de comunicació i els models de participació ciutadana, exigeix a les entitats del tercer sector una revisió constant de la seva presència pública i de la capacitat d’interpel·lar nous públics. Per això, Càritas ha decidit impulsar un estudi reputacional de marca, que s’ha elaborat a partir de més de mil enquestes a persones de la diòcesi de Barcelona. L’objectiu ha estat el d’obtenir una diagnosi rigorosa sobre la percepció de Càritas per part de la ciutadania. Els resultats de l’enquesta permetran a l’entitat marcar un rumb clar per obrir-se a noves realitats i sensibilitats.
“Feia més de 10 anys que no s’havia fet un estudi d’aquestes característiques. L’objectiu era copsar com la societat entén Càritas, amb l’objectiu de saber quin és el reconeixement, el coneixement de la marca i l’impacte de Càritas”, afirma Lluis Rissech, voluntari de Càritas i consultor en organizació, comunicació i estratègia per al tercer sector. Per a Rissech, l’estudi ajudarà a identificar perfils de noves persones col·laboradores, alhora que permetrà afinar sobre aquelles qüestions socials que interpel·len o preocupen la ciutadania.
Actualment, la persona col·laboradora i donant habitual de Càritas se situa en una mitjana de 70 anys, és majoritàriament dona i té un sentiment de pertinença a l’Església. Per rejovenir el perfil de persones col·laboradores, és imprescindible dirigir-se a nous públics que puguin ser donants o socis habituals, siguin o no persones de creences religioses i participin o no de la seva comunitat parroquial. Per fer-ho, cal tenir en compte i fer valdre la reputació de la marca Càritas, que té una consideració extraordinàriament positiva, sense perdre de vista que Càritas és el braç social de l’Església catòlica i que, per tant, té un lligam ètic (identitari i missional) i de principis amb els valors evangèlics.
En aquest sentit, 8 de cada 10 persones enquestades afirmen conèixer Càritas. Amb relació a la tasca que l’entitat duu a terme, la valoren amb un 4,2 sobre 5. “Les dades ens diuen que Càritas és la segona entitat més reconeguda i valorada. Són dades molt positives, i que ens situen en un punt de partida molt interessant per créixer”, explica Rissech.
Tot i això, les dades també demostren que encara pesa la identificació de Càritas amb el Iliurament de roba (75%) i aliments (68%). “En l’imaginari col·lectiu, la gent sap que si una persona té necessitat, se la pot derivar a Càritas, però si els preguntes sobre la nostra tasca social, sobre allò que fem, se centren en la cobertura de necessitats bàsiques”, afirma Amèlia de Juan, responsable d’acció social de Càritas Diocesana de Barcelona. De Juan defensa que cal trencar el tòpic que només es pot anar a Càritas quan és té l’aigua al coll, i argumenta que l’entitat està treballant des d’una vessant comunitària, impulsant projectes polivalents que estiguin oberts als barris i al conjunt de la comunitat.
La responsable d’acció social indica que Càritas ofereix un acompanyament integral, des de 8 programes i 534 projectes molt diversos, i que això és un factor que pot dificultar l’explicació de tot allò que fa Càritas. “És diferent l’acompanyament que pot oferir Càritas a una persona gran, a una família, a una persona en situació de sense llar o a algú que es troba a l’atur. A més, com a Càritas, ens adaptem a cada realitat del territori, a l’entorn i amb els recursos que tenim. Com que ens adaptem tant als entorns, la nostra tasca pot ser diferent a cada barri o municipi. Això és un factor que pot dificultar com ens expliquem, però és el que dona sentit a la tasca”, defensa De Juan.
Per a Rissech, cal donar a conèixer tots els serveis que Càritas ofereix, més enllà de la roba i els aliments. “Analitzant l’enquesta, ens ha sorprès que moltes persones també afirmen conèixer la tasca de Càritas en qüestions com la migració o el sensellarisme. En canvi, els projectes centrats en habitatge o acompanyament laboral són força desconeguts”, afirma. Tot i això, Rissech explica que 3 de cada 10 persones relacionen Càritas amb la proximitat, i com De Juan, defensa que cal posar-ho en valor. “La proximitat i la capil·laritat de Càritas és essencial. Estar a prop de les persones i de les seves necessitats està molt valorat pel conjunt de la societat, i és un bé que cal preservar i difondre”, defensa Rissech.
Explicar-nos de manera diferent
A partir d’aquesta diagnosi, Càritas ha elaborat un nou pla de comunicació, amb l’objectiu de consolidar i reforçar el vincle amb el segment més tradicional (més de 65 anys), alhora que assoleixi més rellevància de cara a públics més joves (entre 35 i 50 anys). Per tal d’arribar a aquests nous públics, cal ser capaços de posar en paraules actuals els propòsits i continguts de l’entitat, rejovenint d’aquesta manera els principals col·laboradors de futur i el missatge de cara a la nostra societat. Per mitjà de campanyes innovadores com la de “Càritas, Més del que creus”, es volen desvetllar projectes que, com s’ha vist, són desconeguts per la majoria de la ciutadania.
