Acollida i acompanyament / Institucional / 03/08/2017

“El Model d’Acció Social és afirmar que som Església i que tenim una mirada determinada del món”

Publicat per: Jordi Julià Sala-Bellsolell

Entrevistem a l’Eduard Sala, Cap d’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona que ens explica el nou Model d’Acció Social que volem implementar per ajudar més i millor a les persones que truquen a la nostra porta

 

 

  • Què és el Model d’Acció Social (MAS) de Càritas Diocesana de Barcelona?

El Model d’Acció Social (MAS) és un nord, és explicar qui som i d’on partim, i respondre cap a on anem i per a què hi anem. És afirmar que som Església i que tenim una mirada determinada del món, de la societat. Aquesta Església només es constitueix com a comunitat cristiana en la mesura que fa una opció clarament preferencial cap als més febles.

  • A l’inici del MAS s’incideix en els efectes de la crisi econòmica i de les conseqüències que ha tingut en l’atenció social. La crisi ha estat un factor decisiu per replantejar el MAS?

Clarament. El darrer Model d’Acció Social de 2010 es va finalitzar en un context de bonança econòmica i, per tant, no responia del tot als reptes que hem hagut d’afrontar amb la crisi. Des de l’any 2008 han canviat els escenaris en relació al mercat laboral i una part de la població ha quedat estructuralment exclosa o en situació de precarietat. Observem que aquests canvis han vingut per quedar-se ja que, malgrat estar en un moment de recuperació econòmica, la crisi social continua ben present. El que ha canviat totalment és la presència de Càritas a la nostra societat i al món. En la situació d’emergència dels darrers anys, Càritas va fer una aposta per atendre millor la cobertura de les necessitats més bàsiques, però aquesta aposta ha fet invisible la tasca de promoció, inserció i acompanyament de les persones i de les comunitats. El context econòmic i social ens ha afectat en allò relacionat amb la concepció de Càritas Diocesana de Barcelona en les comunitats cristianes. Ara és moment de valorar què hem oblidat durant aquests darrers anys d’emergència o bé que hem d’impulsar, renovar o afegir.

 

 

  • El Centre d’Estudis d’Opinió indicava el 2013 que un 15,1% de la població era catòlica practicant (un 3.6% menys que l’any 2007). Com s’explica un model que vol tenir més presència a les parròquies malgrat que hi ha un decreixement sostingut de persones que hi assisteixen?

Les comunitats parroquials, encara que estiguin formades per persones grans, són les que han tirat endavant bona part dels projectes i accions de Càritas. Són persones fidels, constants i compromeses, les quals porten a terme un servei extraordinari. És cert que a la nostra diòcesi tenim comunitats majoritàriament envellides, però la gent hi és, i podem comptar amb ella. Al capdavall, l’acció de l’església la van començar només dotze apòstols, i aquí del que es tracta és de respondre què entenem per comunitat cristiana. Com diu el Papa Francesc, cal que siguem “persones càntir”: hem de sortir fora i crear comunitats vives en els barris, espais de trobada i escolta on tothom hi sigui convidat. Tenim els espais, tenim la comunitat i més de 2.400 voluntaris: tots som Càritas.

  • En el text s’afirma que cal reforçar l’acció parroquial de l’escolta i l’acollida, tendint cap a un model d’apoderament de la persona. Quines accions cal portar a terme per fer-ho possible?

Primer cal que ens aturem un moment per tornar a connectar amb el més essencial. Aquest és el primer pas per saber què estem fent i què succeeix al nostre entorn. Amb aquests elements podrem valorar quin és l’impacte de la nostra acció social i com transforma la vida de la gent. Hi ha quelcom més que puguem fer per empoderar a les persones? Per exemple, els aliments han estat fonamentals per acompanyar a molta gent en moments de precarietat, però és el model que volem que hi hagi sempre? O volem que la gent vagi a comprar de forma autònoma allò que realment vulgui? Això és important. Si algú s’està ofegant, necessita que el treguin de l’aigua, però un cop fet això, el que necessita la persona és aprendre a nedar i agafar les regnes de la seva vida. Per això són tan importants els espais d’escolta, per aconseguir que la comunitat estigui formada tant per les persones acompanyades com per les persones que acompanyen. Ser cristià no vol dir només treballar per a la comunitat cristiana, sinó que vol dir fer comunitat humana, ser constructors de comunitat. Tenim gent implicada en fer-ho millor i amb possibilitats d’aprendre. Càritas vol dir estar al servei de les persones, i qui està més a prop de la gent són les parròquies i els arxiprestats. Tots necessitem gent que ens escolti, no necessitem gent que ens doni lliçons. Quan un té un problema de veritat, la darrera cosa que necessita és que li recordin el llistat de tot allò que fa malament. En canvi, si algú et pregunta com estàs, et reconeix i et dóna les gràcies, vol dir ser algú per algú, i això és el que hem d’esdevenir com a Càritas. Acollim, acompanyem.

 

 

  • En el darrer apartat del MAS es posa èmfasi en rejovenir al voluntariat amb noves incorporacions. Quin creus que és l’element clau per aproximar-nos al jovent?

Els joves han de ser protagonistes de nous projectes i donar-los-hi autonomia per innovar, com fan els caps i monitors/es dels centres d’esplai o dels agrupaments escoltes en moltes parròquies de la diòcesi. No podem esperar rejovenir al voluntariat amb dinàmiques molt consolidades, sinó que hem de confiar amb el jovent per generar nous espais. Aquesta és la clau per empoderar-los i fer que ajudin a tirar endavant la tasca de Càritas. Són ells els que han de dir-nos quin suport necessiten de nosaltres i què volen fer, aquest és el canvi.

  • El Papa Francesc ha demanat en nombroses ocasions a les parròquies que “obrin les portes i deixin que Jesús pugui sortir”. El nou Model d’Acció Social (MAS) va en consonància amb aquest plantejament?

Evidentment. Hi ha moltes parròquies que estan actuant en aquest sentit. Estem cridats a sortir fora, a bastir ponts, a crear nous espais de trobada no necessàriament dins de les parròquies, sinó també fora d’elles. L’Evangelii Gaudium del Papa Francesc parla clarament del que vol dir evangelització a la ciutat, i això es materialitza en ser presents en les persones des de les persones i en la seva vida quotidiana.

Fes un donatiu

Politòleg especialitzat en Comunicació Política i Social. Treballant per sensibilitzar i denunciar des de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de Càritas Diocesana de Barcelona. Donant veu a les persones vulnerables podrem construir una societat més justa.

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons